Mataró Parc exigeix 358 milions a l’Ajuntament per l’ampliació fallida del centre comercial
Mataró Parc exigeix 358 milions a l’Ajuntament per l’ampliació fallida del centre comercial
L’operador comercial presenta una reclamació per uns suposats perjudicis econòmics que atribueix al bloqueig de l’operació
L’operador comercial presenta una reclamació per uns suposats perjudicis econòmics que atribueix al bloqueig de l’operació
La propietat de Mataró Parc, el grup General de Galerías Comerciales, liderat pel magnat Tomás Olivo, ha formalitzat una reclamació de responsabilitat patrimonial que s'enfila fins als 358 milions d'euros contra l'Ajuntament. Aquesta indemnització astronòmica s'emmarca en el llarg i fallit procés per aconseguir l'ampliació del centre comercial, una operació que es troba completament bloquejada.
El govern municipal ha reunit aquest dilluns tots els portaveus dels grups polítics per informar-los que ha elevat el requeriment a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, per tal que emeti un informe sobre la seva viabilitat i abast legal. En cas que aquesta via desestimi la reclamació, el cas és molt probable que es traslladi directament als tribunals contenciosos administratius.
Danys i perjudicis milionaris
La xifra milionària exigida respon a uns càlculs econòmics que la companyia defensa que ha deixat d’ingressar en concepte de lloguers i al major cost que suposaria ara la contrucció d'un nou equipament comercial. L'origen del conflicte es remunta a l'any 2000, quan Mataró Parc va cedir uns terrenys a l'Ajuntament en virtut d'un conveni, on el gegant comercial projecta la seva expansió. Un solar de grans dimensions situat just darrere de l’hospital de Mataró, entre els carrers de Josep Trueta i de Brussel·les, que té la consideració de zona verda.
El projecte frustrat de la companyia contempla duplicar la superfície actual de venda amb 50.000 metres quadrats més. Unes característiques que, segons el govern municipal, fan impossible tirar endavant amb la “legalitat urbanística i comercial vigent”.
Més espai comercial
Mataró Parc, que es va inaugurar l’any 2000, sempre ha defensat que necessitava guanyar més espai per mantenir la seva competitivitat. Poc després d’obrir les portes, ja va manifestar la voluntat de créixer.
En aquest moment es parlava de 30.000 metres quadrats més per atraure nous operadors especialitzats en sectors com ara el bricolatge, la decoració o la llar. De fet, l'empresa havia signat el 2002 un contracte per instal·lar-hi un establiment de la cadena Leroy Merlin que no es va poder executar.
El bloqueig urbanístic
Tanmateix, les pretensions de la societat van topar amb la negativa de l’Ajuntament de Mataró i de la Generalitat. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va avalar inicialment aquesta postura, posterriorment el Suprem va esmenar la plana i va donar la raó a la gran superfície. En la sentència es deixava clar que no es podia denegar l’autorització per fer-se més gran amb l'únic argument que no es troba dins del que es coneix com a trama urbana consolidada de la ciutat.
L’Ajuntament mou fitxa
Tot i que la resolució judicial no implicava un permís automàtic per engegar l’ampliació, l’Ajuntament va obrir un procés de converses amb l’empresa i va encarregar un informe per valorar les opcions reals de l'operació. L'any 2018 les conclusions van determinar que Mataró Parc podia créixer, però només un màxim d'11.000 metres quadrats, i que abans calia modificar el Pla General per regularitzar tot el sector.
De fet, el 2019 l’alcalde David Bote va signar un decret per iniciar els estudis urbanístics de tota la zona situada sobre l’autopista C-32. Un espai que majoritàriament ja està en mans de General de Galerías Comerciales i que s’ha vist afectat per diferents resolucions judicials que han anul·lat els plans d'ordenació
Una reclamació “sense fonament”
El govern municipal havia apostat fins ara per una ampliació negociada i acotada, però reconeix que aquesta reclamació milionària, que considera “sense fonament”, “trenca el diàleg” obert. A més, defensa que el projecte en els termes plantejats “tornaria a col·lapsar la mobilitat de la zona” i recorda que qualsevol canvi urbanístic s'ha de fer en funció de “l’interès públic” i no de “les expectatives de negoci” d’un privat.
Més pressió en un moment clau
El moment triat per la propietat de Mataró Parc per presentar aquesta reclamació no és casual. La petició arriba poc després que l'Ajuntament hagi assolit un acord per tancar definitivament el litigi amb El Corte Inglés mitjançant la recompra del solar de Can Fàbregas i de Caralt.
Alhora, l’acció coincideix amb el procés iniciat per a la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un marc on el futur desenvolupament d'aquesta gran superfície serà un dels punts calents del debat.
Per la seva banda, des de Mataró Parc s’han limitat a dir que amb aquesta reclamació esperen “una resposta clara de l'Ajuntament” i que es doni una solució definitiva a unes cessions gratuïtes de terrenys que consideren que es van donar a l'Ajuntament “de més” sense una compensació adequada.
