El Maresme entra en màxima alerta pel risc d'incendi forestal
El Maresme entra en màxima alerta pel risc d'incendi forestal
El nivell 3 del Pla Alfa comporta restriccions en 8 municipis especialment a les zones forestals de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral, poques setmanes després de l'ncendi de Tiana
El nivell 3 del Pla Alfa comporta restriccions en 8 municipis especialment a les zones forestals de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral, poques setmanes després de l'ncendi de Tiana
Josep Maria Spà Saleta| Compartir
El Maresme es troba aquest dimecres sota el nivell 3 del Pla Alfa davant l'alt risc d'incendi forestal. L'activació d'aquest nivell afecta vuit municipis de la comarca: Alella, Arenys de Munt, Argentona, Dosrius, Sant Iscle de Vallalta, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt. La mesura comporta la suspensió de totes les activitats amb risc de provocar un incendi i, en alguns municipis, també restriccions d'accés a espais forestals, com és el cas de la Serralada de Marina a Tiana. Les mesures arriben poques setmanes després del darrer incendi al municipi, que va calcinar 53 hectàrees i va obligar a confinar diversos municipis del Maresme i el Barcelonès
El risc d'incendis i la pressió sobre el territori
La persistència de temperatures elevades, la manca de pluges i la baixa humitat relativa han disparat el perill d'incendis forestals. Aquest dimarts, la segona hora del Mataró al Dia, va tenir com a tema principal l'estat dels boscos i el perill dels incendis. Tot i que l'any passat la situació de sequera va ser extrema des de principis d'any, aquest estiu es distingeix per llargs períodes sense precipitacions i onades de calor que multipliquen les activacions del pla Alfa 4.
Els experts coincideixen que un dels reptes més grans per als cossos d'emergència, com els Bombers de la Generalitat i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), és la simultaneïtat d'incendis. Quan es declaren diversos focs alhora, la capacitat de resposta es tensiona, obligant a desviar recursos mentre s'atenen altres serveis essencials com rescats o accidents de trànsit.
La importància de la gestió forestal i el mosaic agroforestal
El debat actual sobre els boscos catalans assenyala un canvi profund en el paisatge respecte a dècades anteriors. On abans hi havia vinyes i bancals conreats, avui predomina una massa forestal contínua i densa a causa de l'abandonament de l'agricultura tradicional i de l'exode cap a la indústria.
Aquesta manca de gestió professional i la pressió urbanística —amb nombroses urbanitzacions situades al bell mig de zones forestals— configuren un escenari d'alta vulnerabilitat. Per revertir aquesta situació, els diferents sectors implicats inverteixen esforços a demanar:
·Consum de producte local: Fomentar l'ús de la fusta de proximitat i el suport al sector pagès per mantenir els espais agraris oberts.
·Simplificació burocràtica: Facilitar tràmits als propietaris forestals per dur a terme labors de neteja, desbrossament i creació de discontinuïtats o tallafocs naturals.
·Incentius fiscals: Implementar mesures com desgravar una part de la inversió realitzada en treballs forestals per fer viable la conservació de les finques privades, les quals representen una part molt important de la superfície total.
En definitiva, la situació demostra que la prevenció d'incendis no és una tasca exclusiva dels mesos d'estiu, sinó un compromís de 365 dies a l'any que requereix la implicació de la ciutadania, els propietaris i les administracions públiques per garantir un territori segur i resilient.
