Aquesta és la causa de centenars de morts d'ocells marins a les costes del Maresme 

La Societat Espanyola d’Ornitologia ha treballat aquesta setmana a Mataró i el Maresme per trobar estratègies que evitin que la pesca capturi accidentalment les aus marines. Es tracta d’un dels principals motius de mortalitat entre aquestes espècies, i per això, els experts treballen acompanyats dels pescadors per minimitzar aquestes morts accidentals, que també perjudiquen els pescadors.

Cada any moren o són capturats entre centenars i pocs milers d’ocells marins. Una de les espècies més afectades és la baldriga, considerat l’ocell més amenaçat d’Europa, tot i que també en pateixen les conseqüències, mascarells, gavines, corbs marins i gavots.  

Pep Arcos, coordinador del programa marí de Societat Espanyola d’Ornitologia Bird Life Catalunya: Un dels temes més preocupants des del punt de vista de les poblacions d'ocells és la captura accidental en arts de pesca, que és un problema des del punt de vista dels ocells i també és un problema des del punt de vista dels pescadors, que no volen pas capturar ocells, sinó que el que volen és capturar peix. Aleshores, el que fem és treballar en col·laboració amb pescadors per minimitzar el risc d'aquestes captures. És a dir, el problema d'aquestes captures és que representen una font de mortalitat per a unes espècies que acostumen a viure molts anys; poden viure dècades.

Per combatre aquesta mortalitat, des de la societat espanyola d’ornitologia es fa seguiment de la població d’ocells marins, col·locant-los un xip de seguiment, i es consciencia el sector dels pescadors del perill que corren les aus. 

Les baldrigues, el grup més sensible, cria a Balears, però s’alimenta a les costes del Maresme. Per això, s’han fet proves de mitigació de la mà de l’entitat mataronina Posidònia 2021, per evitar que els ocells s’enganxin especialment amb els sistemes de pesca amb palangre.

Pep Arcos, coordinador del programa marí de Societat Espanyola d’Ornitologia Bird Life Catalunya: Amb una mena de corda que porta arrossegat un tren de boies, i aquestes boies el que fan és crear una resistència i espantar els ocells. Aleshores, el que mirem és que els ocells realment reaccionin a aquestes boies: hi ha menys ocells que segueixen la barca, i els que la segueixen es queden més enrere. A la distància a què es queden, és esperable que el palangre s'hagi enfonsat prou perquè ja no el puguin agafar.

Tot i que el sistema amb boies es troba en fase experimental, està bastant avançat. Ara s’estan fent també proves amb barques de pesca i un cop afinat el sistema, està previst que es recomani entre als pescadors que treballen als punts de risc de captures, a través de la Comissió general de pesca del Mediterrani, que precisament cerca solucions en aquest àmbit.