La relació històrica que fa sonar marxes monàrquiques a les processons 

Amb la polèmica per la interpretació d’una marxa reial, fins a tres cops a la Processó General de la Setmana Santa, els historiadors situen la cronologia que ha fet que aquestes marxes monàrquiques hagin sonat en processons a Catalunya.

A Mataró, es va tocar l’himne d’Espanya que prové una marxa reial. Coneguda com a Marcha Granadera, neix com a un pas militar el segle XVIII. Va ser documentada el 1761 per a actes de la monarquia borbònica i permesa durant el regnat de Carles III.  I tot plegat, com assenyala l’historiador Alexis Serrano amb arrels inicials de l’etapa musulmana a la península ibèrica perquè, fins aleshores, les processons eren totes en silenci.

Més endavant, primer fa 150 anys, amb la força de la Setmana Santa en territoris com Andalusia o la costa de Llevant, tornen a créixer les marxes en processons pel conflicte latent entre republicans i monàrquics. Anys més tard, el franquisme n’imposa la interpretació obligatòria en les processons.

Alexis Serrano, historiador: La marxa reial, que coneixem com la marxa reial a l'himne d'Espanya, té l'origen en unes musicacions, diguem-ho així, d'origen musulmà, de l'època de la dominació musulmana de la península ibèrica, i que això va anar evolucionant. Al segle XVIII, l'exèrcit espanyol, en l'època de Carles III, la feia servir per honorar el monarca. Aquesta marxa, per això es deia la marxa granadera, perquè la toquen els granaders.

Xavier Alarcón, autor Història de la Setmana Santa: Hi ha tota una reflexió teològica també, d'associar la figura de Jesucrist, del que se'n deia el regnat social. El que passa és que no es pot caure amb aquests simplismes perquè estrictament aquesta reialesa de Cris és una reialesa universal i social, que ja neix amb el mateix evangeli. És a dir, no podria mai limitar-se amb un himne nacional d'un sol país, no tindria sentit.

Tots dos coincideixen que amb l’àmplia oferta musical que hi ha de caràcter religiós, s’hagi de tocar temes d’origen profà. De fet, la reflexió teològica diria que tocar temes no sagrats és un simplisme perquè es perd la mateixa universalitat que proclamen les peces religioses.

Alexis Serrano, historiador: "Sobta pensar que, amb el riquíssim patrimoni musical litúrgic i religiós que té la Santa Mare Església, s’hagi de fer ús d’aquesta música que ja se sap que aixecarà polseguera.”

Xavier Alarcón, autor Història de la Setmana Santa: “Tot plegat porta a pensar en una reflexió del filòsof Miguel de Unamuno, que l’any 18 parlava d’utilitzar peces profanes en actes religiosos. Unamuno va afirmar que La Marcha Real al final nos deja fríos, ja que la gent està més temps reflexionant sobre perquè sona aquella música que no pas en l’aspecte religiós.”

Per exemple, Xavier Alarcón proposa que l’any vinent, amb l’aniversari dels 200 anys de la mort de mossén Blanch, es recuperi alguna de les peces fetes per a processons compostes per ell.