El repte de tirar endavant un negoci sent dona
El repte de tirar endavant un negoci sent dona
Les tres finalistes a la menció de Dona Empresària de la FAGEM reflexionen a tvmataró sobre les dificultats de tirar un endavant un projecte empresarial
Les tres finalistes a la menció de Dona Empresària de la FAGEM reflexionen a tvmataró sobre les dificultats de tirar un endavant un projecte empresarial
per Laura Cera| Compartir
Només un 4% de les empreses maresmenques tenen alguna dona directiva. Per tal de posar-les en valor i donar-los visibilitat, la FAGEM fa anys que entrega una menció a la dona empresària en el marc de la Nit de l’Empresariat.
Marta Garcia Escandell, directora executiva de la FAGEM: El sector de les dones històricament sempre ha tingut més dificultats per compaginar, perquè han assumit més un rol de lideratge a casa i això comporta dificultats. A poc a poc es va equiparant, però encara queda recorregut. Per això fem aquesta menció especial. I suposem que estem fent bé la tasca, perquè cada vegada arriba a més gent i més dones han presentat la seva candidatura.
És l’increment més notori de candidatures que han rebut per a la divuitena edició de la gala, que se celebra aquest dijous, 9 d’octubre, en directe per tvmataró. N’han quedat tres finalistes que lideren tres projectes d’èxit. Destaquen, però, les dificultats per tirar endavant una empresa i compaginar-la amb la vida personal.
Anna Carbonell: Com a dona és complex obrir un negoci, perquè tu tens les teves expectatives laborals i les ganes de crear projectes amb impacte que generin un canvi en la societat; però d’altra banda tens uns fills potser i vols ser mare present. Moltes vegades no tens l’ajuda de familiars o altres persones i tens la sensació que no arribes enlloc. Ni fas bé una cosa ni fas bé l’altra, i això a vegades genera frustració. I aquí has de respirar fons i confiar en el que fas i en el temps que tens. Però, realment, el fet d’arrencar i mantenir, com a dona, és molt complex.
L’Anna va trobar a faltar orientació a l’hora d’engegar el seu negoci especialitzat en sostenibilitat turística. Una altra de les finalistes, la Montserrat, posa l’accent en la importància de comptar amb un entorn favorable. No només social i laboral, sinó també a nivell burocràtic. La seva empresa és un Centre de Dia.
Montserrat Aranda: Jo vaig decidir tirar endavant i vaig tenir el suport de la meva família i les meves amistats. A més, l’alcalde d’aquell moment també em va donar un cop de mà amb l’estudi de mercat. Així que entre tots m’ho van posar fàcil perquè arrenqués. No és cosa d’una sola.
La Lluïsa té setanta-dos anys i en fa prop de trenta va crear una empresa de neteja. Va començar amb una desena de treballadores i actualment en té gairebé un centenar. El tipus de lideratge, però, no ha canviat.
Lluïsa Alcaraz: Donar feina a gent que, en el meu cas són persones que a vegades ho necessiten moltíssim, és una satisfacció. N’hi ha que han estat amb mi vint-i-cinc anys i no continuen amb mi perquè ja s’han jubilat. Sempre els dic que som com un vaixell i tots hem de remar cap a la mateixa direcció. Aquí no hi ha caps, cadascú fa la seva tasca i endavant. I això m’ha funcionat i m’ha funcionat molt bé.
Des de la FAGEM lamenten que continuen mancant referents, però perceben que la tendència fa anys que comença a canviar.
| Compartir
