Els desnonaments també passen factura a les aules

La Hannane és mare soltera de tres infants de 6è, primer de primària i d’una filla de quatre anys amb una discapacitat greu. Havia de ser desnonada a principis d’octubre, però han posposat el seu llançament fins al novembre. Membres de la comunitat educativa de l’escola Anxaneta de Mataró es van personar al portal de la Hannane en el moment que s’havia d’executar el desnonament, mentre els seus fills eren a escola. 

Hannane ElHakki, mare en procés de desnonament: Comptem amb el suport emocional de l’escola, m’ajuda molt amb els nens, saber com tractar-los... Passen la major part del dia allà i els donen ànims per tirar endavant i perquè puguin superar el desnonament.

La directora de l’escola Anxaneta, Marta Tejedor, considera indestriables el dret a l’educació del dret a l’habitatge i està fermament convençuda que el suport a les famílies de l’escola en processos de desnonament forma part de les seves funcions. 

Marta Tejedor, directora de l’escola Anxaneta de Mataró: El que hem de fer és acompanyar les famílies. Està dintre de les nostres funcions, no? Com a educadors i, sobretot, com a directors i directores, hem de fer aquesta tasca d'acompanyament perquè hi ha un patiment darrere, que sobretot afecta els infants.

En el dia a dia a l’escola, els infants viuen el patiment dels desnonaments. Els tècnics d’integració social els acompanyen donant-los espai per expressar-se. 

Albert Cors, tècnic integració social de l’Escola l’Anxaneta: Ho viuen en primera persona. Queda clar que els més petits poden quedar al marge, tot i que veuen el patiment del seu pare o mare, però, per exemple, en l'últim cas que hem tingut aquí a l'escola, amb la gran a sisè de Primària, ha viscut tot un procés emocionalment molt dur. Ella entrava a l'aula i no tenia el cap a l'escola, sinó al que estava passant fora.

Als instituts, l’alumnat i les famílies, en alguns casos, demanen ajuda quan el desnonament s’està a punt d’executar, però a vegades els professionals de la integració detecten aquestes situacions per l’estat emocional dels joves. 

Emma Torres, tècnica integració social Institut Puig i Cadafalch: Normalment, t'ho expliquen quan ja és imminent, no t'ho expliquen de molt llarg termini, perquè intenten primer solucionar-ho ells mateixos. Demanen ajuda quan veuen que ja no hi ha res a fer i de vegades ho treus a través de l'alumne, que veus que està trist o està molt disruptiu. 

Des de Mataró, l’entitat ‘Mataró Acull’ treballa de la mà d’una desena d’escoles, entre elles l’Anxaneta, com a guia perquè els centres formin part d’una xarxa de suport a les famílies.

 Joan Pereira, activista social de Mataró Acull: Intentar fer xarxa. Com que no tenen recursos, des de fora els hem d’intentar ajudar. Hem de ser capaços de fer comunitat. Per exemple, amb els sindicats, les associacions de veïns i els centres de salut.

‘Mataró Acull’ s’emmiralla en la tasca que fa des de Barcelona la plataforma Docents 080, un col·lectiu de professionals de l’educació de Barcelona i el Barcelonès, integrada en una xarxa més àmplia de col·lectius territorials, que en només sis mesos van comptabilitzar més de 200 desnonaments entre l’alumnat de la ciutat de Barcelona i un percentatge molt elevat que vivia en infrahabitatge. 

Joan Artigal, docents 080: El desnonament és la punta d'un iceberg. El tema habitacional afecta greument una part molt important del nostre alumnat i aquest aspecte de com viuen els nostres alumnes, té molt a veure amb com poden aprendre. Si l'alumne no té un espai on poder estudiar, no convidaran mai cap amic a casa seva i no tindrà un espai de tranquil·litat. 

‘Docents 080’ reclama recursos perquè l’escola pugui fer front a lar realitat creixent dels desnonaments entre l’alumnat que asseguren que els perjudica la vida escolar però també en la salut mental de l’alumnat. 

Quan els desnonaments entren a les aules