Sant Desideri: la història del patró oblidat de Mataró

El 19 de setembre és actualment un dia recurrent a Mataró, però durant uns anys va ser festiu. Se celebra Sant Desideri, que va ser copatró de la ciutat durant gairebé 90 anys. Compartia aquest reconeixement amb la Mare de Déu d’Agost.

Nicolau Guanyabens, historiador i arxiver: Avui Sant Desideri és un sant oblidat. Va ser copatró i podria haver sigut patró si no haguessin sorgit Les Santes, amb l’arribada de les seves relíquies. Podem dir que avui és desconegut, però en una altra època va ser decantat i, en anteriors, copatró.

Com va arribar Sant Desideri a Mataró?

Sant Desideri és un sant màrtir romà que va arribar a Mataró l’any 1686. De la seva vida, se’n sap poc, més enllà que estava enterrat a Calepodi, un dels cementiris cristians més antics, i que en aquell moment se’n redescobrien les catacumbes. Davant la necessitat social de Mataró de tenir unes relíquies a les quals venerar, el frare jesuïta Tomàs Muniesa va ser el nexe que les va fer arribar a la ciutat.

A Sant Desideri se’l va considerar protector contra les adversitats climatològiques, tant per manca com per excés d’aigua. Els mataronins i les mataronines el treien en processó per demanar protecció contra els temporals, els aiguats i la sequera.

Un dels tresors del Museu Arxiu de Santa Maria

Les seves despulles es van ubicar a la basílica de Santa Maria, on van romandre fins a la Guerra Civil. Aleshores, les relíquies van ser profanades i, per això, actualment no se’n conserva el cos sencer. A més, es va destruir tot el retaule original, obra de Francesc Tor. Més endavant, la figura principal va passar a ser Sant Josep Oriol, mentre que Sant Desideri ocupa un lateral amb una figura esculpida per Jordi Arenas. Tot i els canvis, sempre ha ocupat un espai proper al retaule del Roser i representa un dels elements amb més valor de Santa Maria.

Nicolau Guanyabens, historiador i arxiver: A finals del s. XVII, la Confraria de Sant Desideri va encarregar a un escultor la figura jacent i es va col·locar l’altar a sobre de les urnes amb les relíquies. La peça escultòrica de fusta és al Museu Arxiu i és una de les peces més importants de Santa Maria. És una peça barroca que mostra un Sant Desideri jacent i dolgut, amb molta curvatura que expressa dolor.

Un Sant desconegut, decantat i oblidat

Els mataronins i les mataronines van tenir una devoció important per Sant Desideri durant gairebé 90 anys, però a finals del segle XVII hi havia dues propostes devocionals. En aquell moment van arribar les relíquies de Les Santes, amb un arrelament més fort a la ciutat pel fet d’haver nascut a l’antiga Iluro. Aleshores, el sant vingut de Roma va passar a un segon terme.

Nicolau Guanyabens, historiador i arxiver: Avui Sant Desideri és un sant oblidat. Va ser copatró i podria haver sigut patró si no haguessin sorgit Les Santes, amb l’arribada de les seves relíquies. Podem dir que avui és desconegut, però en una altra època va ser decantat i, en anteriors, copatró.

Durant el franquisme es va revitalitzar Sant Desideri com a copatró de la ciutat. Al mateix temps, se’l va considerar patró dels treballadors municipals, que cada 19 de setembre gaudien d’un dia de festa en què assistien a missa, organitzaven un partit de futbol a Can Bruguera i una costellada.

El rastre de Sant Desideri als carrers de Mataró

A part de les seves relíquies a la basílica de Santa Maria i de l’escultura jacent, encara hi ha petits rastres de la veneració d’aquest sant als carrers de Mataró. Forma part del nomenclàtor de la ciutat, amb un carrer al barri de Cerdanyola. Al mateix temps, hi ha una petita estàtua al carrer d’en Pujol, un espai que el manté lligat a la història de Les Santes, Juliana i Semproniana, on diu la tradició que van néixer.