El president del Parlament, Josep Rull, convidat a l’Ofici de les Santes

La Basílica de Santa Maria es prepara des de fa dies per acollir un dels moments més especials i multitudinaris de l’any: la Missa de les Santes. La fan possible centenars de persones i és una mostra del seu patrimoni històric, musical i cultural. Per això és un gran atractiu, no només per als mataronins, sinó també per les autoritats civils i eclesiàstiques convidades.

Josep Rull, autoritat confirmada

El president del Parlament de Catalunya és un dels convidats d’aquest any a l’Ofici de les Santes. Rull arribarà a l’Ajuntament, on l’alcalde el rebrà al ritme de La Banda, participarà a la comitiva de l’Anada a Ofici i assistirà a la Missa. No és la primera vegada que la segona autoritat del país ve a Mataró el matí del 27 de juliol. Ostentant el càrrec de president del Parlament també ho han fet Ernest Benach, el 2004 i el 2009, i Roger Torrent, el 2018.

Els darrers anys no és l’Ajuntament qui convida les autoritats civils de fora la ciutat, sinó les formacions polítiques amb representació al consistori. A l’espera de saber si hi haurà més convidats, Josep Rull agafa el relleu al conseller de la Presidència, Albert Dalmau; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; i la Secretària General d'Esquerra, Elisenda Alemany.

L’any passat la comitiva de l’Anada a Ofici va arribar tard a Santa Maria i el seguici eclesiàstic va iniciar el camí cap a l’altar major sense esperar-la. Una escena que s’ha vetllat perquè no es repeteixi.

El bisbe de Tortosa oficiarà la Missa

Monsenyor Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, serà l’encarregat de presidir l’Ofici d’aquest any. Nascut a Barcelona, va entrar al seminari menor amb 14 anys i posteriorment es va llicenciar en Ciències Eclesiàstiques i Filosofia. Durant anys, va combinar la seva tasca pastoral amb la de professor. El 2017 va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 2023 el Vaticà el va nomenar bisbe de Tortosa.

En la seva trajectòria, Gordo ha coincidit amb el cardenal Joan Josep Omella, qui va oficiar la Missa de l’any passat i qui, abans de cloure, va incitar els representants de les tres administracions presents, Ajuntament, Generalitat i Govern espanyol, a establir converses per fer possible la reforma de Santa Maria. De moment, s’han restaurat les portes de la basílica gràcies a la recapta popular i una subvenció de la Generalitat.

Nova direcció musical

Gemma Sancho s’estrena com a directora de la Missa de Glòria. És la segona dona que es posa al capdavant de la partitura de mossèn Blanch. La primera va ser Clàudia Dubé, qui la va dirigir el 2022 i el 2023. Assegura que està gaudint del repte i que hi ha aportat la mirada.

Gemma Sancho, directora de la Missa de les Santes: L’any passat es van introduir certes novetats perquè es va revisar la partitura i jo he tornat una mica als inicis de quan vaig començar a cantar-la perquè és amb la versió que em sentia més còmoda. També he posat la meva mirada en eles assajos, que potser han estat una mica diferents, amb una dinàmica més dirigida a infants, perquè em dedico a la pedagogia musical. Ho he volgut reflectir en les activitats d’escalfament d’abans dels assajos.

Sancho és pedagoga musical i directora coral i la seva trajectòria està estretament vinculada als àmbits educatiu i cultural de la ciutat. Fa més de trenta anys que és mestra especialista de música a l’Escola Mare de Déu de Lourdes, ha format part de diversos muntatges de la Sala Cabanyes i l’any 1998 va fundar la Coral la Nota. El 2011 va passar al batuta a Gabriel Miralles qui, casualment, ara li passa la batuta de la Missa de les Santes després d’haver-la dirigit els dos darrers anys.

El cor popular, l’essència de la Missa

Des de principis de maig el cor popular ha estat assajant amb Gemma Sancho i aquesta setmana ja ho ha fet amb els músics i els quatre solistes. Enguany el cor està format per 150 persones. És un dels trets distintius de la Missa de Glòria: el poble canta a les Santes patrones. Això fa que la seva interpretació sigui una vivència col·lectiva que desprèn tradició i comunió emocional. Una obra participada que és possible, en bona part, per les persones voluntàries que la interpreten.

178 anys de Missa de Glòria

El 27 de juliol és l’únic moment en què es pot gaudir de la interpretació de la Missa de glòria de mossèn Manuel Blanch. Es va estrenar l’any 1848 i ha sobreviscut tot tipus d’entrebancs. És un dels actes més longeus de la ciutat i s’ha adaptat en funció del context històric.  

Nico Guanyabens, membre de la Junta Rectora de la Missa de les Santes: Cada temps històric té les seves condicions i característiques, i la Missa s’ha anat adaptant, quant a interpretació, direcció i músics, als nous temps i a les realitats musicals de la ciutat a cada moment.

La seva interpretació s’ha mantingut ininterrompuda a excepció d’alguns anys.

Nico Guanyabens, membre de la Junta Rectora de la Missa de les Santes: La més recent és la covid, però tampoc es va fer durant la Guerra Civil, la Setmana Tràgica i entre el 1903 i el 1906, quan l’Església va prohibir aquesta interpretació ampul·losa i belcantista. Per sort, Mataró la va defensar i el 1907 es va poder tornar a interpretar.

No només ha esdevingut un signe d’identitat de la ciutat, sinó que l’any 2010 la Generalitat va declarar Les Santes com a festa patrimonial d’interès nacional fent especial esment, entre d’altres, a la Missa de Glòria. Música, cultura i religió conviuen cada 27 de juliol a Santa Maria. Dilluns la basílica tornarà a obrir les portes, acabades de restaurar, a la ciutadania.

Jaime Moyà, rector de Santa Maria: Cultura i religió no són aspectes que van encontra, sinó que la cultura és una expressió i la religió ha d’estar arrelada dins d’un entorn cultural concret. Per tant, el que voldríem és que fos una conjunció de diferents aspectes on tothom pugui trobar-se a casa a Santa Maria i els creients també hi puguin expressar la seva fe.

Acabada la Missa, arriba el torn de la processó de les relíquies de les Santes. Sortirà de l’altar major en direcció al Fossar Xic i desembocarà a la porta principal de la basílica, on els Capgrossos faran un pilar en honor a les patrones i l’Àliga els oferirà el seu tradicional ball.

La Junta Rectora, al peu del canó

L’ens que es fa càrrec de l’organització de la Missa arriba al 27 de juliol amb diverses novetats. Aquest any ha encarregat a l’artista Marga Riera, que també és cantaire, el disseny de l’estampa que es reparteix als assistents. 

A més, la Junta Rectora estrena logotip, obra de l’artista i dissenyador gràfic Pere Fradera, autor de l’estampa de l’any passat. L’altra gran notat és l’aplicació CORI, creada pel músic i enginyer mataroní Àngel Valverde, que facilita l’estudi de les veus de cada corda des de qualsevol lloc. Per últim, si bé compten amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Associació de Devots de les Santes Juliana i Semproniana, han tirat endavant la quarta edició de la campanya 200x30, que permet acabar de cobrir les despeses de la Missa amb l’ajuda de la ciutadania.

La Missa, a tvmataró

Com sempre, la Missa de les Santes es podrà seguir en directe a través de tvmataró i de tvmataro.cat. La retransmissió començarà a les nou del matí i inclourà l’Anada a Ofici, la Missa sencera, la processó de les Relíquies i la Desfilada.

Sigues el primer a assabentar-te d’allò que passa a Mataró

• Rep les notícies destacades al teu mòbil pitjant aquest enllaç

• Fes clic a seguir i activa la campaneta per rebre les notificacions