Care Santos: “Els records i la memòria són un patrimoni i l’escriptura és una manera de salvar-lo”

Els objectes més quotidians acostumen a passar desapercebuts, però tenen la capacitat d’absorbir una gran quantitat de records. I els records són emocions. Care Santos els ha capturat amb paraules al seu nou llibre, ‘Buidar la casa’ (Columna).

Care Santos, escriptora: Penso que els records i la memòria són un patrimoni. I l’escriptura és una manera de salvar-lo. Aquell que té bons records s’ha de considerar afortunat, perquè no tothom en té.

Una manteguera, segells, un paraigüer, ulleres o una enciclopèdia són alguns dels objectes que Care Santos va trobant mentre recorre el pis familiar per buidar-lo després de la mort de la seva mare.

Care Santos, escriptora: A mi sempre m’ha fascinat la història dels objectes i tinc novel·les vertebrades a l’entorn d’això. Com no havia d’explicar els meus objectes! Aquells que he vist des de sempre, que eren a casa meva i que m’han intrigat tota la vida o ara, al final. Perquè vaig trobar coses que no sabia ni d’on sortien, ni què feien allà, i vaig haver d’investigar per saber-ne l’origen, per què eren tan importants i per què portaven tantes generacions a la família.

D’aquest procés, l’any 2023 en va néixer una sèrie d’articles a ‘Catorze’. En aquest llibre de títol homònim els ha reescrit, en alguns casos allargat, i conviuen amb textos inèdits. Un dels reptes va ser organitzar-los. 

El lector topa amb els capítols com l’autora ho va fer amb els objectes i els records. És una invitació a entrar al pis i descobrir-ne totes les dependències i els seus secrets. També versions d’ella mateix i de la seva família que ja no existeixen.

Care Santos, escriptora: La vida és canvi i això és una cosa que ens costa d’acceptar. Però hi ha moments a la vida que són frontissa on es veu molt clar, el canvi. Un d’aquests és quan desapareix l’última persona dels teus referents adults, la mare en aquest cas, i queda tot un món que se’n va amb ell o amb ella i que s’ha d’administrar. Decidir peça a peça.

Gràcies a aquest recorregut per la història familiar, l’escriptora mataronina ha recuperat el plaer d’escriure a mà, sense presses i per a ella. Un hàbit que, ara, no pensa tornar a deixar anar.