Com arriben les Marxes Reials a les processons ?

Amb la polèmica generada per la interpretació de la Marxa Reial, l’himne d’Espanya, en la Processó General de la Setmana Santa de Mataró, els historiadors dibuixen la cronologia que ha fet que aquestes marxes monàrquiques sonin en processons religioses a Catalunya. Experts en la matèria com el director de l'Arxiu Comarcal, Alexis Serrano, i Xavier Alarcón, autor del llibre “Història de La Setmana Santa”, coincideixen que, amb l’àmplia oferta musical que hi ha de caràcter religiós, s’hagi de tocar temes d’origen profà.

Xavier Alarcón, autor Història de la Setmana Santa: Tot plegat porta a pensar en una reflexió del filòsof Miguel de Unamuno va escriure l’any 1918 que parlava d’utilitzar peces profanes en actes religiosos. Unamuno va afirmar que La Marcha Real al final nos deja fríos, ja que la gent està més temps reflexionant sobre per què sona aquella música que no pas en l’aspecte religiós.

Alexis Serrano, historiador: Sobta pensar que, amb el riquíssim patrimoni musical litúrgic i religiós que té la Santa Mare Església, s’hagi de fer ús d’aquesta música que ja se sap que aixecarà polseguera.

La Marxa Reial passa a formar part de les processons al segle XVIII amb la monarquia borbònica

Coneguda com a Marcha Granadera, la Marxa Reial neix com a un pas militar el segle XVIII. Va ser documentada el 1761 per a actes de la monarquia borbònica i permesa durant el regnat de Carles III. Fins aleshores pràcticament totes les processons eren en silenci. I com assenyala l’historiador Alexis Serrano, la música en processons té les arrels inicials de l’etapa musulmana a la península Ibèrica. 

Alexis Serrano, historiador: Té l'origen en unes musicacions, diguem-ho així, d'origen musulmà, de l'època de la dominació musulmana de la península Ibèrica. Al segle XVIII, l'exèrcit espanyol, en l'època de Carles III, feia servir la Marxa Reial per honorar el monarca. Aquesta marxa, per això es deia la Marxa Granadera, perquè la toquen els granaders.

Xavier Alarcón, autor Història de La Setmana Santa: Hi ha tota una reflexió teològica que considera un simplisme barrejar la reialesa i religió. Crist és una reialesa universal i social, que ja neix amb el mateix evangeli. És a dir, no podria mai limitar-se amb un himne nacional d'un sol país, no tindria sentit.

Fa 150 anys, la Setmana Santa agafa força en territoris com Andalusia o la costa de Llevant. És llavors quan torna a sonar La Marxa Reial en processons, sobretot pel context de conflicte latent entre republicans i monàrquics. 

El franquisme obliga a tocar l'himne d'Espanya a les processons

El 15 d’agost del 1936 a Sevilla, Franco va aprofitar un acte de la processó de la Verge de Reis per recuperar la Marxa Reial.  I el 29 d’agost del mateix any, el franquisme va imposar per decret la interpretació obligatòria de l’himne monàrquic al final de les processons. En una època en què s’unificava la imatge d’estat i església, el franquisme assimila la figura de la Mare de Déu com a una figura reial. Una norma que, avui en dia, encara no ha estat derogada.  De fet, un Reial Decret del 1997 regulava els usos de l’himne espanyol, però aquest no va incloure les processons entre els actes en què l'himne havia de sonar obligatòriament. Així doncs, ja no era obligatori tocar-lo en passos religiosos, però tampoc ho prohibia.

Així, des del segle XVIII, la Marxa Granadera o Reial passa a considerar-se l’himne nacional espanyol. Només es deixa de tocar durant el Trienni Liberal i la Segona República.