Uns 4.000 migrants podrien regularitzar la seva situació a Mataró amb el nou procés extraordinari

L’Ajuntament de Mataró calcula que unes 4.000 persones de la ciutat podrien acollir-se al procés extraordinari de regularització impulsat pel govern espanyol. Aquest volum de població ha obligat a reforçar serveis municipals, com les oficines de Benestar Social i l’Espai Mataró Connecta, on des d'aquest dilluns es registren les primeres cues de ciutadans que busquen la documentació necessària per iniciar el tràmit.

Per unificar criteris, la Comissió d’Estrangeria del Col·legi d’Advocats de Mataró (ICAMAT) ha organitzat aquest dimecres una jornada formativa. La sessió, adreçada a lletrats, s'ha obert també a cossos de seguretat, serveis socials i tècnics de la Creu Roja per garantir un assessorament adequat i evitar la indefensió dels sol·licitants.

El procés, a debat a tvmataró

La posada en marxa d’aquest procés s’ha analitzat aquest dimarts a la segona hora del Mataró al Dia. Durant el debat, la regidora de Diversitat Ciutadana, Marta Moya, ha explicat que el consistori ja preveia aquest repunt de feina: "Ara mateix no estem desbordats, però si la situació s’allarga, hauríem de demanar una compensació o ajut econòmic al govern de l’Estat", hi ha afegit.

Per la seva banda, el vicedegà del Col·legi d'Advocats de Mataró, David Querol, ha admès la sorpresa que ha suposat l'exigència de l'informe de vulnerabilitat, fet que carrega encara més els serveis de Benestar Social.

Una sortida a la irregularitat sobrevinguda

El procés es veu com una oportunitat d'or per a molts col·lectius. Santi de Arcos, coordinador de Creu Roja a Mataró, ha destacat que la mesura dona sortida a una "bossa de persones en situació d'irregularitat sobrevinguda"; ciutadans a qui se'ls havia denegat l'asil malgrat haver treballat i cotitzat prèviament.

Tanmateix, el camí administratiu és feixuc. Sílvia Llanto, de l’associació Floras en Acción, ha remarcat la tasca de les entitats per fer el procés "menys angoixant", ja que per a molts migrants suposa superar "una barrera rere l'altra".

L'exclusió dels apàtrides: la nota negativa

Finalment, Toni Guirao, president de l’Associació Wilaia, ha denunciat una "injustícia molt gran" perquè, segons ha afirmat, els esborranys inicials de la llei incloïen les persones apàtrides (com bona part del col·lectiu saharaui), però aquesta opció ha acabat desapareixent del text definitiu, deixant-los fora d'aquesta regularització.