Una rotonda al Camí del Mig, primera pedra del Pla de Barris de Cerdanyola

Fa just un mes que Salvador Illa passejava pels carrers de Cerdanyola guiat per l’alcalde, David Bote, i les primeres actuacions del Pla de Barris ja comencen a treure el nas. La setmana passada es van engegar les obres d’una nova rotonda al Camí del Mig, a tocar de la Pista Poliesportiva Remigio Herrero. L’objectiu és millorar la mobilitat i la fluïdesa del trànsit en aquesta cruïlla, alhora que facilitarà l’accés als carrers Estadi i Francesc Layret des del Camí del Mig, permetent fer girs a l’esquerra. A més, la construcció d’aquest giratori comportarà la renaturalització de l’entorn.

Els treballs tenen un cost de 420.129 euros i es preveu que estiguin a punt per a l’inici de curs, a principis de setembre. Al llarg d’aquests vuit mesos, el projecte es desenvoluparà en quatre fases que no afectaran gaire la mobilitat de vehicles i vianants. Es mantindran operatius els girs i encreuaments, així com el carril bici, i es garantirà l’accés a tots els edificis i comerços.

En marxa el Pla de Barris

Aquesta actuació forma part del projecte "Cerdanyola Viva. Per un barri inclusiu, innovador i resilient", que ha resultat beneficiari de la primera convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat, anunciada pel president català a l’Espai Gatassa. Un full de ruta que ha de transformar aquesta zona de la ciutat amb una injecció de 25 milions d’euros, la meitat dels quals subvenciona el govern català. Els 12,5 milions restants sortiran de les arques municipals, tot i que l’Ajuntament no descarta incrementar la seva aportació i aproximar la inversió total als 30 milions d’euros.

A banda del Pla de Barris, Cerdanyola també ha estat escollit dins d’una convocatòria de transformació urbanística del Ministeri d’Hisenda. En aquest cas s’havia presentat un pressupost de 14 milions d’euros, dels quals l’Estat subvenciona el 40%, entre quatre i cinc milions.

La rotonda del Camí del Mig és només la primera pedra d’un projecte que es desenvoluparà al llarg dels pròxims cinc anys -fins al 2030- i té diferents eixos, com la millora dels equipaments educatius, els ajuts a la rehabilitació d’habitatges o la reordenació urbanística i de serveis. En aquest últim punt es troba l’acció estrella: l’Espai Vida, un nou centre comunitari de 4.500 metres quadrats que integrarà diferents serveis i posarà a disposició de la ciutadania diversos espais.

David Bote, alcalde de Mataró: Crearem un nou equipament, amb un gran aparcament, en el qual donarem servei a les persones, formació, atenció ciutadana i acompanyament. També a les entitats, perquè tinguin un espai on trobar-se, assajar o fer actes. Serà per les entitats dels barris, però també per reforçar el teixit associatiu i cultural de tot Mataró. 

L’equipament s’ubicarà al solar del passeig Ramon Berenguer on fins al 2007 hi havia el Parc de Bombers i que actualment és un gran aparcament de sorra. Per fer-lo realitat s’ha previst un pressupost de 10 milions d’euros.

Per què Cerdanyola?

En el marc d’un esmorzar amb periodistes que va tenir lloc dilluns passat al barri, Bote argumentava per què Cerdanyola ha estat l’escollida per optar al Pla de Barris. Segons l’alcalde, “els indicadors ho justifiquen”. Posava com a exemple la renda per càpita, que és de 10.669 euros per família i any. Una xifra que es troba un 22% per sota de la mitjana de la ciutat i un 31% més avall que la de Catalunya.  

David Bote, alcalde de Mataró: Hi ha unes circumstàncies socials que cal abordar i que necessiten injecció en valor, serveis, en equipaments i en qualitat de l’espai públic. Però també en acció. Per tant, tots aquells programes u i, per tant, programes que han de servir per generar comunitat, teixit, capital social, i per transformar i donar la volta als indicadors del barri de Cerdanyola.

El barri concentra el 24% de la població mataronina, superant els 31.000 habitants, i és el més dens de la ciutat. La meitat de les persones que hi viuen són població no activa -menors de 16 anys o majors de 65- i el 68,1% dels habitatges són anteriors a 1980.