Una investigació reescriu la història i enforteix el vincle de Gaudí amb Mataró

L'efemèride de l'any Gaudí serveix per recordar la figura de l'arquitecte, però alhora per continuar investigant-lo. Amb motiu del centenari de la seva mort, un nou estudi ha obligat a reescriure la cronologia de les obres de l'artista. 

Fins ara es considerava que la Nau Gaudí era el primer edifici, però aquesta setmana s'ha sapigut que és el primer edifici que encara es conserva actualment. Abans de la nau, Gaudí havia construit la casa de Salvador Pagès, un dels líders de la Cooperativa Obrera La Mataronense. Era a l'any 1778 i va ser un encàrrec de 1.790 pesetes. Aleshores, l'arquitecte tenia 25 anys i s'acabava de graduar. Amb aquest nou capítol, s'enforteix el vincle de la ciutat amb Antoni Gaudí. 

Núria Poch, directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró: “La nau és l'edifici que es conserva perquè la casa no ens ha arribat. Haurem de reformular com hem estat explicant fins ara la cronologia d'aquesta primera etapa de Gaudí indicant que la nau és el primer edifici que es conserva dels que va construir Gaudí a Mataró.”

Una ciutat “cooperativa” i un barri pioner 

Gaudí va rebre, de la mà de Salvador Pagès, l'encàrrec de redissenyar un projecte de ciutat amb equipaments socials i habitatges per als cooperativistes. Integrava els edificis que hi havia en aquell moment i n'afegia d'altres pensats per als treballadors de La Mataronense, com una biblioteca o casino com a espai de trobada. El jove arquitecte va projectar 30 habitatges unifamiliars, però només se'n van construir dos: la casa de Salvador Pagès i la del porter de la cooperativa, que no es conserven. El que sí que ha arribat, però, és l'antiga nau de blanqueig i les letrines a pocs metres. Dos edificis amb què es veuen els inicis i l'enginy de l'arquitecte i que van servir per les seves obres posteriors. 

Núria Poch, directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró: “Va projectar una ciutat que anava des del Camí Ral fins a la via del tren. Un terreny important distribuit en tres espais: per l'accés al Camí Ral hi havia el casino, que és el centre d'oci, administratiu i de trobada amb la biblioteca, el gimnàs… Hi havia un també jardí.  A la zona de producció hi ha la fàbrica, de la qual només es conserva la xemeneia i la Nau Gaudí. Per sota del carrer Germans Thos i Codina és on començava tota la zona de barri obrer. 

Fins ara, les biografies indicaven de l'existència d'una obra prèvia a la Nau Gaudí, però la documentació exhaustiva recollida aquest any va al detall sobre el disseny que tenia. Fins i tot se'n sap que l'Ajuntament de Mataró va requerir que fos de pedra, ja que l'arquitecte l'havia pensat construida amb maons. 

Un any per recordar la figura d'Antoni Gaudí

La Nau Gaudí de Mataró serà un dels espais destacats de la celebració de l’Any Gaudí 2026, declarat pel Govern de la Generalitat. L’acte central serà l’exposició “Gaudí, Pagès i l’Obrera”, que s’inaugurarà el 27 de març de 2026 i es podrà visitar fins al gener del 2027. La mostra explica el vincle fundacional entre Gaudí i Mataró, a partir dels seus primers projectes arquitectònics a la ciutat i de la figura de Salvador Pagès, impulsor de la cooperativa obrera. A més, l’exposició viatjarà a Brussel·les i Luxemburg, mentre que la Col·lecció Bassat també sortirà de Mataró amb diverses mostres itinerants.
 

Heidi Pérez, regidora de Cultura: “Entre l'octubre i novembre farem visites guiades gratuïtes cada cap de setmana i tindrem instal·lacions lumíniques perquè, agafant el fil de ”a la llum de Gaudí" volem  jugar amb aquests elements per descobrir el patrimoni que tenim a la nostra ciutat. 

A més del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, el Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró celebra els 15 anys coincidint amb l'efemèride.