
Un any de l’apagada general: així es va viure a Mataró
Un any de l’apagada general: així es va viure a Mataró
La capital del Maresme va ser un dels municipis afectats pel tall elèctric del 28 d’abril del 2025, incident que va deixar a les fosques tota la Península Ibèrica
La capital del Maresme va ser un dels municipis afectats pel tall elèctric del 28 d’abril del 2025, incident que va deixar a les fosques tota la Península Ibèrica
per Betty Doñate | Compartir
Mei: Jo era a l’institut, fent classe de Socials, quan, de sobte, poc abans de la una, tot vaig deixar de funcionar. Vaig estar tot el dia fora de casa, perquè ho tenim tot elèctric i no podia fer-hi res, fins que ja hi va arribar la meva mare de la feina. A casa, tampoc no teníem llanternes, perquè la gent les havia comprat totes. El que sí em va agradar va ser veure tanta gent al carrer, sociabilitzant. Al final va tornar l’electricitat i va ser com una festa. Però quin ensurt”
El testimoni de la Mai resumeix molt bé com es va viure a Mataró l’apagada general de l’any passat, un incident que aquest dimarts commemora el seu primer aniversari i la causa del qual encara no ha pogut determinar-se.
El tall elèctric es va produir el 28 d’abril del 2025 cap a dos quarts d’una del migdia. L’apagada va deixar a les fosques escoles, hospitals, botigues, restaurants... Al principi, es va pensar que no duraria massa. Però al final es va allargar fins a la nit, afectant els serveis bàsics, el transport i l’activitat econòmica, no només de Mataró, sinó de tot l’Estat, Portugal i Andorra.
Lluís: A casa tenim vitroceràmica i no podíem cuinar res. Però al final vam utilitzar un fogonet de gas que tenim per fer castanys i vam poder dinar.
Lorena: El tall em va agafar a la perfumeria on treballo. Vaig ser-hi una estona, esperant que tornés l’electricitat, fins que ens van dir que anéssim a casa.
Tira: El dia de l’apagada, estava treballant a Can Boada. L’ascensor no funcionava i vam haver de pujar les cadires de rodes per les escales. Va ser un caos. Acasa tampoc no tenia llum: sort que vaig poder comprar unes espelmes.
Clara: Jo sóc infermera del CAP d’Argentona i l’apagada em va agafar quan era al consultori de Dosrius, on ens vam quedar aïllats. Durant una estona ens van confinar a l’Ajuntament, sense saber ben bé què estava passant.
Sense electricitat a casa i a la feina, molta gent va optar per sortir al carrer. No hi havia internet, fallava la cobertura telefònica i per a la gran majoria aquesta era l’única manera de saber què estava passant. Aquell dia la principal font d’informació eren els que tenien una ràdio amb piles o l’havien escoltat al cotxe.
Maria Antònia: Posaves la ràdio i tothom deia el mateix: que era una apagada general i que afectava tota la Península Ibèrica. Així que res: paciència. Vam sortir una estona al carrer. I menys mal que va fer-se de nit tard.
L’apagada general va afectar 50 milions de persones, va provocar pèrdues de més de 1.600 milions d’euros a tot l’Estat espanyol i va causar almenys cinc víctimes mortals: tres a Galícia, una a Madrid i una altra a València.
Un any després, els experts apunten que el col·lapse va produir-se arran d’una sobrecàrrega de la xarxa d’electricitat. El govern espanyol té oberts més de 30 expedients sancionadors a les companyies elèctriques, però encara s’està investigant el seu grau d’implicació i no ha pogut sancionar cap d’elles.
| Compartir




