Tres claus per entendre les eleccions municipals del 2027

Queda justament un any per les eleccions municipals. A un any vista, com es planteja l’escenari polític a la ciutat? Hem parlat amb el professor i investigador Universitat Pompeu Fabra del Departament de Ciències Polítiques i Socials, el mataroní Toni Rodon, per dibuixar el possible escenari electoral de cara al 2027. 

D’entrada, el panorama es planteja substancialment diferent respecte de fa quatre anys per diferents factors.

Fragmentació general del panorama polític

Rodon apunta que Catalunya entra en una nova etapa que els politòlegs anomenen “europeïtzació del sistema de partits”, marcada per un sistema polític més fragmentat, tant per la dreta com per l’esquerra, en què els partits neixen i moren més fàcilment. A més, aquesta nova era està marcada per una connexió amb la política molt emocional i poc lligada a les polítiques públiques reals.
 

De tota manera, i paradoxalment, aquesta àmplia fragmentació política es podria arribar a traduir en plens menys esmicolats. Tenint en compte que els mataronins es trobaran amb l’opció de triar entre més paperetes, costarà més que els partits aconsegueixin un 5% dels vots, que els permetria irrompre al consistori. 

Tot plegat, en un escenari a la ciutat en què el PSC compta amb un sostre de vots molt alt i, per tant, només mobilitzant el seu electorat, en té prou per treure un bon grapat de vots i de regidors. El dubte de Rodon és fins a quin punt la candidatura de David Bote pagarà el possible desgast de governar durant tres mandats.

Toni Rodon, professor i investigador Universitat Pompeu Fabra del Departament de Ciències Polítiques i Socials: El dubte principal que jo tinc de les eleccions, o un dels dubtes principals que tinc de les eleccions locals, és que, òbviament, quan algú governa durant molt de temps, pateix cert desgast. I ja hem vist en les últimes eleccions locals, ja vam veure que l'alcalde David Bote va patir cert desgast, malgrat mantenir un sostre elevat. Un dels dubtes que es planteja és si sabrà mantenir aquesta força, sobretot en les zones que el voten més, que és una mica la zona perifèrica de Mataró. o després d'un temps el seu suport anirà una mica enrere.

L’extrema dreta guanyarà pes en el nou plenari mataroní?

Un altre dels dubtes que plana sobre els propers comicis és fins a quin punt l’extrema dreta espanyola, i ara també catalana, es veurà representada a Mataró. VOX fa quatre anys que compta amb quatre regidors al ple de l’Ajuntament. Segons el politòleg Toni Rodon, cal veure quin és el sostre d’aquesta formació. Tot i que a les darreres eleccions espanyoles, va frenar el creixement, el politòleg assegura que això no vol dir que pugui créixer més, i caldrà veure si supera el 20% dels vots. Rodon detalla que entre sis i set de cada deu dels seus vots provenen d’antics votants del PP i que a municipis com Mataró també obtenen suports d’antics votants del PSC, Ciutadans i l’abstenció.  

Pel que fa a Aliança Catalana, que a Mataró es presenta amb Mireia Alomà com a candidata, el politòleg mataroní, recorda que rep vots d’antics votants de Junts i Convergència i en un 15-20% de VOX. La incògnita és si a la ciutat aconseguiran el 5% de vots que els permetrien irrompre al consistori. 

La clau de volta perquè aquesta formació entri a l’Ajuntament, segons Rodon, és si en els darrers mesos de les eleccions, es produeixen crisis o xocs polítics, que acostumen a incentivar els vots cap a aquestes opcions polítiques.

Toni Rodon, professor i investigador Universitat Pompeu Fabra del Departament de Ciències Polítiques i Socials: Hi ha un altre possible factor que pot ajudar que Aliança Catalana o tots aquests partits que són nous i que no han entrat mai i que entrin, que és la participació. En les últimes eleccions municipals la participació ja va ser relativament baixa, per tant, quan la participació és baixa, de forma mecànica pel sistema electoral, aquests partits ho tenen una mica més fàcil per entrar.

On aniran a parar els vots sobiranistes?

En les darreres eleccions, ha quedat palès que la febre sobiranista ha passat a millor vida. De fet, unes 700.000 persones que votaven opcions independentistes, ara es queden a casa. Es tracta d’una part, perquè la més insatisfeta va, per exemple, cap a Aliança. Caldrà veure si les eleccions municipals seran el moment en què qui ha votat abstenció enlloc d’independència, es torna a reenganxar.

Toni Rodon, professor i investigador Universitat Pompeu Fabra del Departament de Ciències Polítiques i Socials:  Aquests 700.000 independentistes que arreu de Catalunya havien votat i que ara opten per l'abstenció, tradicionalment havien votat pels principals partits del sistema, és a dir, Junts, Esquerra i la CUP. En algunes eleccions s'han anat reconfigurant, alguns han tornat a votar aquests partits en moments concrets, però sincerament és un misteri què pot acabar passant i el que es detecta en les enquestes és que no sembla que el seu vot s'hagi de produir de moment. És veritat que estem lluny de les eleccions, però tot indica que... que si les eleccions fossin demà potser en reenganxaries alguns, perquè la gent al cap i a la fi no s'absté per sempre, sobretot si has votat abans, però no sembla que hi hagi d'haver una tornada massiva d'aquests electors cap al sistema electoral.

Tot i que en general, segons Rodon, a les eleccions municipals la candidatura i la persona que l’encapçala té molta tirada, a Mataró “encara es té en compte les sigles generals a l’hora de votar”. De tota manera, per Rodon el debat podria centrar-se cada cop més en propostes relacionades i menys dinàmiques estatals o autonòmiques. I també determinar quins serien els resultats en cas que la participació fos tan alta com en altres comicis.

Les eleccions al Congrés espanyol del juliol de 2023 van arribar al 66 % de participació a Mataró. És el nivell més alt dels darrers comicis recents. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 2024 van registrar un 56,7 %. Les Municipals de 2023 es van quedar en el 51,46 %, més de 12 punts per sota de les municipals de 2019, quan la participació final va ser del 63,56 %.

El politòleg Toni Rodon assegura que el que passi en els durant el proper any i, especialment, els últims sis mesos abans dels comicis serà crucial per decantar els resultats.