Sense rastre de la fossa de la Guerra Civil a l’antic cementiri d’Arenys de Mar

Les expectatives de trobar una fossa comuna de la Guerra Civil a l’antic cementiri dels dissidents d’Arenys de Mar s'han esvaït, almenys de moment. No es descarta del tot aquesta possibilitat, però l'equip d'arqueòlegs que hi ha treballat, ha confirmat que, ara per ara, no s'ha trobat cap evidència dels soldats i civils morts durant els combats previs a l’entrada de les tropes franquistes al municipi, l’any 1939. La complexitat del terreny, saturat d'enterraments previs, fa que localitzar la fossa sigui poc probable sense una intervenció de més envergadura.

Miquel Gurrera, director dels treballs arqueològics: Hi havia notícies que podia existir una fossa de la Guerra Civil en aquest sector, però no era segur. Nosaltres el que hem fet és sondejar per veure si trobàvem el retall d'aquesta fossa, i el que ens hem trobat immediatament han estat tots aquests enterraments que no ens han permès documentar-la. Per saber si existeix, hauríem d'excavar tots els enterraments.

Carlins i Dissidents

Tot i aquest resultat negatiu, la campanya arqueològica ha estat lluny de ser un fracàs. La recerca ha deixat al descobert restes de l’època carlina i han permès documentar una vintena de tombes, una fortificació, així com una torre i part del mur perimetral que daten de meitat del segle XIX. Unes troballes que des del punt de vista històric es consideren rellevants.

David Castanyeda, historiador: Sabem per documentació de l'arxiu Fidel Fita que s'hi van fer moltes fortificacions a Arenys de Mar i aquesta zona és estratègica. Tot el cementiri, el que era l'antic cementiri, queda fortificat per diverses torres de defensa. A mitjans del XIX, en la Segona Guerra Carlina, coneguda més aviat aquí, a Catalunya, com la Guerra dels Matiners, també es fortifica. I creiem que la torre que ha sortit d'allà ve d'aquesta època.

El cementiri dels exclosos

Aquest espai va funcionar com a recinte funerari a principis del segle XIX, arran de l’obligació de situar els enterraments fora del nucli urbà. Amb la construcció del nou cementiri de Sinera, els terrenys van quedar en desús i, posteriorment, es van destinar a donar sepultura a les persones no catòliques i suïcides.

Estanis Fors, alcalde d’Arenys de Mar: El que volíem era dignificar aquest espai. Els arenyencs sempre admirem molt i tothom ve a veure el cementiri de Sinera, però teníem aquest espai que sempre quedava amagat darrere d'unes canyes, que ningú li feia cas. Per tant, volíem saber què havia passat, si la història ens demostrava què hi havia i qui hi havia enterrat.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament s’estudia la possibilitat de museïtzar l’indret i connectar-lo amb l’actual cementiri per reforçar el relat històric d’Arenys de Mar.