Tres dones del Maresme, afectades per una malaltia provocada per la mossegada de paparres

Helena Montasell, Iraida Martos i Anna Corbera son tres dones del Maresme pateixen la malaltia de Lyme, provocada per la mossegada d'una paparra. Expliquen que ho viuen amb angoixa, perquè costa molt de diagnosticar i pot provocar molts i diversos símptomes que sovint compliquen la diagnosi. Els problemes que comporta arriben fins i tot a períodes en que la persona afectada queda inhabilitada i es pot confondre amb fibromiàlgia i fins i tot esclerosi múltiple. Demanen a les administracions informació preventiva a la població advertint de les conseqüències de les picades de paparres. En aquest sentit, consideren oportú situar cartells informatius en zones de bosc i agrícoles. Si la mossegada d’una paparra portadora de Lyme es tracte a temps amb antibiòtics es pot evitar que la malaltia prosperi. També consideren molt necessària la rapidesa en el diagnòstic.

HELENA MONTASELL

La Lyme és una malaltia que és transmesa per les paparres. És una malaltia molt sistèmica, pot afectar des d'un fins a diversos òrgans del nostre cos. Jo vaig començar a tenir un estat gripal i tenia moltíssima febre. Però pensava que és l'onada de calor. Eren les festes de Les Santes, i amb el cansament, tot barrejat. Sí que és cert que tenia una taca a la panxa de la picada, però clar, jo desconeixia què era això, mai ningú me n'havia parlat. Sabia que els mosquits podien transmetre coses, però de les paparres ningú ens havia explicat mai res. Al cap d'una setmana vaig començar amb aquest malestar. I em van dir: “véns de festa major i tal, deus haver agafat la mononucleosi. Llavors, sis mesos després sí que vaig tenir un brut molt gran i se'm va paralitzar mig cos i ja va començar amb la simptomatologia més forta. En canvi hi ha persones que potser comencen a tenir símptomes al cap de deu anys.

 

IRAIDA MARTOS

He passat com per molts estats. A l’inici va començar amb dolor articular, i al cap d'uns mesos a mi em va passar com ella, que va sortir tota la part neurològica, amb funcionals en les que no podia parlar, i van ser mesos molt horrorosos. El primer que pensaven era en malalties com esclerosi múltiple. Em van fer proves de malalties molt incapacitants. Estàs molt espantada perquè no saps què tens i dius em quedaré en una cadira de rodes, no podré fer res. Jo crec que el primer punt és el diagnòstic.Quan tens un diagnòstic d'alguna manera respires, no?. En aquest procés, encara que sigui psicològicament, a mi també m'ha ajudat molt conèixer-les a elles. I dius tot això que em deien de que era psicològic no és així, hi ha més persones que es hi passa.

 

HELENA MONTASELL

Demanem que es legitimitzi el nostre patiment. És una cosa que fins ara han estat com intentant esborrar el que estem vivint. I ara jo crec que és el moment de dir, ostres, això passa, ja ens ho estan dient des d'Europa, que a Catalunya també hi ha paparres. Donc, ostres!, comenceu-nos a creure, no?. Jo crec que això és com molt important per a nosaltres i per a tothom.