De les \"‘Mataró Potatoes’ no en queda res\", explica en Vicenç Cebrià Lleonart. El pagès mataroní de les Cinc Sénies és la història viva de quan Mataró i el Maresme exportava patates arreu d'Europa, sobretot a Anglaterra.  La patata va ser una de les primeres plantes que va arribar d’Amèrica i es va popularitzar a Occident. Per això, avui dia hi ha molts plats tradicionals al continent europeu que tenen aquest tubercle present. El fet que fos apreciat arreu va propiciar un mercat en què els pagesos mataronins, al voltant dels anys 50, van canviar les vinyes pels camps d'horta. El clima mediterrani afavoria a una producció durant tot l'any, amb hiverns suaus, i permetia que a finals de març tots els mercats, puntuals, en tinguessin. Van ser molts els pagesos que van dedicar els seus camps al cultiu per exportació i en el cas de la família Cebrià Lleonart, ho feien exclusivament per enviar a Anglaterra. 

Vicenç Cebrià Lleonart, pagès de les Cinc Sènies: “Només hi havia dues varietats que els anglesos volien. Ens les facilitaven ells mateixos la llavor. Era la Royal Kidney, anglesa, i l' Etoile du León, de la Bretanya Francesa. Era una patata que tenia molta part de fècula i poca aigua. Això la feia ideal per viatjar i no podrir-se, perquè en el viatge, en un principi, trigaven tres setmanes a arribar a Londres. Després es va canviar al tren i s'havia arribat a provar en camió, però el més pràctic era el tren.”

Els anglesos importaven aquesta varietat de patates perquè d'aquesta manera en tenien durant tot l'any. A Mataró, quan arribava els mesos d’octubre o novembre, els camps destinats a la patata d’exportació es deixaven llaurats per tot l’any. Una vegada arribava la patata, la primera setmana de desembre, s’entrava en calaixos perquè grillessin i es preparava la terra per posar-les a mà. Després la maquinària va anar evolucionant, com també ho va fer el reg i el mercat de les ‘Mataró Potatoes’ va anar desapareixent gradualment. 

Vicenç Cebrià Lleonart, pagès de les Cinc Sènies:  De Mataró Potatoes no en queda res, ni la maquinària. Els anys que s'exportava patata, el mercat de Barcelona apujava el preu. Pel petit productor li era més interessant tenir els diners al moment i els que fèiem exportació rebíem el capital al cap de dos o tres mesos. Ara no queden ni les dues varietats que exportàvem. 

Les 'Mataró Potatoes' van conviure en un moment en què també era un moment de popularitat del pèsol indià, que s'enviava a Alemanya. També amb el trocadero, un tipus d'enciam que s'exportava a França i el clavell cap a Niça. 

Societat 26/02/2026 Mataró

Quan el Maresme alimentava Anglaterra: l'època daurada de les ‘Mataró Potatoes’

La comarca va ser pionera en el cultiu intensiu i exportació de patates arreu d'Europa, sobretot a Anglaterra, durant el segle XX

per Gemma Ponce| Compartir

---

De les "‘Mataró Potatoes’ no en queda res", explica en Vicenç Cebrià Lleonart. El pagès mataroní de les Cinc Sénies és la història viva de quan Mataró i el Maresme exportava patates arreu d'Europa, sobretot a Anglaterra.  La patata va ser una de les primeres plantes que va arribar d’Amèrica i es va popularitzar a Occident. Per això, avui dia hi ha molts plats tradicionals al continent europeu que tenen aquest tubercle present. El fet que fos apreciat arreu va propiciar un mercat en què els pagesos mataronins, al voltant dels anys 50, van canviar les vinyes pels camps d'horta. El clima mediterrani afavoria a una producció durant tot l'any, amb hiverns suaus, i permetia que a finals de març tots els mercats, puntuals, en tinguessin. Van ser molts els pagesos que van dedicar els seus camps al cultiu per exportació i en el cas de la família Cebrià Lleonart, ho feien exclusivament per enviar a Anglaterra. 

 

Vicenç Cebrià Lleonart, pagès de les Cinc Sènies: “Només hi havia dues varietats que els anglesos volien. Ens les facilitaven ells mateixos la llavor. Era la Royal Kidney, anglesa, i l' Etoile du León, de la Bretanya Francesa. Era una patata que tenia molta part de fècula i poca aigua. Això la feia ideal per viatjar i no podrir-se, perquè en el viatge, en un principi, trigaven tres setmanes a arribar a Londres. Després es va canviar al tren i s'havia arribat a provar en camió, però el més pràctic era el tren.”

 

 

Els anglesos importaven aquesta varietat de patates perquè d'aquesta manera en tenien durant tot l'any. A Mataró, quan arribava els mesos d’octubre o novembre, els camps destinats a la patata d’exportació es deixaven llaurats per tot l’any. Una vegada arribava la patata, la primera setmana de desembre, s’entrava en calaixos perquè grillessin i es preparava la terra per posar-les a mà. Després la maquinària va anar evolucionant, com també ho va fer el reg i el mercat de les ‘Mataró Potatoes’ va anar desapareixent gradualment. 

 

 

Vicenç Cebrià Lleonart, pagès de les Cinc Sènies:  De Mataró Potatoes no en queda res, ni la maquinària. Els anys que s'exportava patata, el mercat de Barcelona apujava el preu. Pel petit productor li era més interessant tenir els diners al moment i els que fèiem exportació rebíem el capital al cap de dos o tres mesos. Ara no queden ni les dues varietats que exportàvem. 

 

 

Les 'Mataró Potatoes' van conviure en un moment en què també era un moment de popularitat del pèsol indià, que s'enviava a Alemanya. També amb el trocadero, un tipus d'enciam que s'exportava a França i el clavell cap a Niça. 

 

🥔Quan el Maresme alimentava Anglaterra: l'època daurada de les ‘Mataró Potatoes’

La comarca va ser pionera en el cultiu intensiu i exportació de patates arreu d'Europa durant el segle XX

📺Ho hem explicat al #Via15

Més detalls 🔗https://t.co/Jg2nV25gsO pic.twitter.com/AmR65uWnxw

— tvmataró (@tvmataro) February 26, 2026

 

 

| Compartir