logo
<p data-pm-slice="1 1 []">Projecte compartit per blindar els joves davant l’impacte de les xarxes</p>
Societat Mataró

Projecte compartit per blindar els joves davant l’impacte de les xarxes

La secretària de Drets Socials, Teresa Llorenç, assegura que les accions s’han de programar des de diferents àmbits com el legal o l’educatiu. També cal el suport d'ajuntaments i empreses tecnològiques.

per Oriol Debat| Compartir


Que les xarxes han impactat amb força en la realitat dels nostres joves és una realitat que, sovint, comporta conseqüències negatives. A partir d’aquí, com es pot ajustar aquest ús d’una manera beneficiosa per a ells?

 

D’aquest problema i la seva resolució n’ha parlat la secretària de Drets Socials de la Generalitat Teresa Llorens, en un acte públic del PSC de Mataró on ha estat acompanyada per la regidora . Per ara estat i Generalitat treballen en la implantació de mecanismes des de diferents àmbits com el legislatiu, educatiu o de la salut. Això a la pràctica es basa a preparar la formació dels professionals, l’acompanyament a famílies o accés a recursos d’ajuda.

 

Teresa Llorens, secretària de Drets Socials: El mòbil i les pantalles són inherents a la vida dels joves. Però a uns quants els afecta per les addicions o pel reforç del biaix social. Ens hem posat a treballar.

Laura Seijo, regidora Ciutat Inclusiva i Saludable Mataró: A l’ajuntament de Mataró ajudem les famílies en casos d’addicció a les xarxes, de pressió estètica, d’enfrontar-se a la realitat, d’intent de suïcidi… també a les escoles.

 

 

I com dèiem, sobretot cal un full de ruta que encara s’està construint que impliqui la col·laboració de diversos departaments. I per la seva proximitat amb el ciutadà, els ajuntaments també hi han de tenir un paper clau, ha apuntat Llorenç.

 

FOTO_PSC_XARXES_1.jpg
Xerrada del PSC Mataró sobre xarxes socials i joves | foto: PSC Mataró

 

 

Teresa Llorens, secretària de Drets Socials: Cal veure exactament l'ús que se'n fa, no atabalar-nos, sinó simplement treballar els mecanismes amb accions, amb propostes des de l'àmbit de salut, des de l'àmbit legislatiu, des de l'àmbit educatiu, o de l'àmbit de les famílies, per poder pensar en quines accions podem emprendre per aconseguir que aquesta realitat que són les xarxes socials no generin un efecte nociu sobre els nostres joves.

 

Llorenç també assenyala les empreses tecnològiques responsables de les principals xarxes socials, com a agents que han de formar part de la solució.

| Compartir

Contingut relacionat
Aquest portal web utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari. En utilitzar-lo, accepteu totes les cookies d'acord amb la nostra política de cookies.