Pere Jané publica ‘Les veritats amagades’, novel·la negra sobre l'espoli d'obres d'art
Pere Jané publica ‘Les veritats amagades’, novel·la negra sobre l'espoli d'obres d'art
L'autor maresmenc ambienta la història al París actual, amb un periodista que es troba immers per casualitat en una perillosa investigació
L'autor maresmenc ambienta la història al París actual, amb un periodista que es troba immers per casualitat en una perillosa investigació
per Pep Andreu Buch| Compartir
Pere Jané és mataroní i argentoní d’adopció. És periodista i policia. D’aquesta combinació en va néixer l’any 2003 el llibre ‘Crònica d’un compte enrere’ sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra. Ara aposta per la ficció i publica ‘Les veritats ocultes’, que edita Voliana. És una novel·la negra ambientada a París en l’actualitat amb una història de confusió de maletes, intriga i amors impossibles amb el rerefons de l’espoli d’obres d’art quan França va ser ocupada pels nazis. El protagonista és un periodista que investiga aquest espoli. L’autor ho ha explicat al programa l’Entrevista.
PERE JANÉ, escriptor
S'inicia amb un periodista que ha de fer un reportatge i per un fet sobrevingut, per una pèrdua d'un equipatge, d'una maleta, coneix una sèrie de persones, de personatges que el conviden, gairebé sense voler, a introduir-se a investigar una altra cosa. És l'espoli que hi va haver-hi durant l'ocupació alemanya de París. Els nazis van espoliar moltíssimes obres d'art de famílies que vivien a París, la majoria eren jueus. Obres d'art d'una qualitat extraordinària que se les emportaven cap a Alemanya. I el protagonista s’endinsa a investigar tot aquest món que ell tampoc coneix. Ho fa perquè el conviden o l'animen a fer-ho i es veu embolicat en una sèrie de circumstàncies i fets que li van complicant una mica la vida.
És una novel·la que jo sempre dic que parla d'amistat, parla de deslleialtat, parla d'amor, d'infidelitat, de dolor, de gent que ha patit, pateix i patirà. Evidentment, com a novel·la negra, hi ha el punt criminal, el robatori, la investigació policial... Però quan l'escrivia no volia centrar-me només en el fet de la investigació que hi és, sinó que explico una mica la condició humana, de com a vegades les persones prenem decisions errònies, equivocades. No sabem perquè les prenem, però ja les hem fet i ho hem fet al llarg de la vida, no poden dir que son dolentes ni bones, són les que són. Quan escrivia, tampoc jutjava els personatges que anava creant, sinó que és el lector que els haurà de jutjar i dir, ostres!, això per què ho fa?
París, els barris bohemis, l'art, tot ve una mica associat i m'interessava. És una ciutat que sempre m'ha agradat. I ja que faig una novel·la, la meva primera novel·la, la localitzo a París.
| Compartir
