Patir Covid persistent, una malaltia invisible i estigmatitzada

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que una persona pateix Covid persistent quan els símptomes de la malaltia s’allarguen almenys tres mesos després de la infecció. De vegades, els símptomes són diferents als de la malaltia, fet que encara dificulta més la seva diagnosi. Això és el que ha viscut Thaïs Spà, una veïna de Llavaneres que el 2022 va contagiar-se de Covid i qui va començar a patir uns símptomes que ni de lluny  pensava que fossin seqüeles del virus. Primer va quedar greument afònica, després va tenir problemes digestius i finalment va patir boira mental i tremolor a les mans.

Després de demanar opinió a diferents metges, va arribar l’any passat a la Unitat de Covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’única d’aquesta modalitat que hi ha a tot Catalunya. Aquí, a Can Ruti, l’estan tractant de la malaltia alhora que participa en un assaig clínic que investiga la malaltia.    

Thaïs Spà, afectada de Covid persistent:  Amb tots aquests símptomes, i després de tres anys visitant-me amb molts metges, alguns d’ells pagats de la meva butxaca, vaig arribar a la Unitat de Covid persistent de Can Ruti. I aquí per fi em vaig sentir compresa, perquè m’havien tractat com si tingués una patologia psicològica, més d’ansietat. I una cosa molt important que ens passa als afectats és que, quan la gent sent Covid persistent, realment no té ni idea del que significa. Hi ha un estigma molt gran, com si poguessis contagiar als altres. No tinc la Covid activa, sinó que m’ha deixat una sèrie de seqüeles que són conseqüència de la infecció del virus.

La Thaïs, de 38 anys, treballa com a comercial en una empresa de producció de pa del Maresme. A causa de la Covid persistent, ha estat de baixa dues vegades. Per facilitar-li la feina, l’empresa li ha assignat una zona territorial més reduïda. D’aquesta manera, viatja menys i per tant no ha de conduir tant i també pot prioritzar el teletreball, sobretot quan pateix brots i necessita repòs.  

Thaïs Spà, afectada de Covid persistent: Tinc la sort de treballar en una empresa que em dona suport; uns clients que porten molts anys amb mi i que m’ho estan fent molt fàcil i uns companys que, quan veuen que no hi arribo, m’ajuden. I això no és comú. La major part d’afectats de Covid persistent no ho poden fer perquè les empreses no els adapten la feina, però també perquè hi ha col·lectius que no poden tornar a treballar, perquè juguen amb vides. A Can Ruti, per exemple, coincideixo amb un conductor del Metro de Barcelona que ja no pot treballar. La vida m'ha canviat molt per la malaltia. Abans tenia una vida social molt plena i ara gairebé no en tinc. Per sort, formo part d’una família molt gran on m'he sentit compresa. Però sí, la vida m’ha canviat molt.  

A Catalunya hi ha 13.000 persones registrades com afectades per la Covid persistent, tot i que s’estima que podrien ser més de 200.000, ja que costa diagnosticar-la. Segons alguns estudis, entre un 5% i un 15% dels malalts de Covid poden desenvolupar després algun grau de simptomatologia persistent.

El Dia Mundial de la Covid persistent, que es celebra cada 15 de març, busca precisament donar visibilitat a aquesta realitat i recordar que, per a moltes persones, les conseqüències de la pandèmia encara dificulten el seu dia a dia.

La rehabilitació, el tractament que s'ofereix a l'Hospital Universitari de Mataró

A hores d’ara, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona és l’únic de tot Catalunya amb una Unitat de Covid persistent. Però, al Maresme, l’Hospital Universitari de Mataró també treballa en el tractament de la malaltia, sobretot a través de la rehabilitació. Un cop el servei de Medicina interna i el de Pneumologia de l'hospital descarten que el pacient pateix una patologia orgànica, se’l deriva a Rehabilitació, on se li dona l’únic tractament que es coneix actualment per aquesta afecció.

Doctor Eulogio Pleguenzuelos Cobo, cap de servei de Medicina física, Rehabilitació i Medicina esportiva de l’Hospital Universitari de Mataró: Actualment, el tractament de la Covid persistent és una gran incògnita i sovint els pacients són els grans incompresos. Avui, l’únic tractament amb evidència és la rehabilitació, però cal garantir que l’esforç no els provocarà un increment de la fatiga. Un dels primers problemes que tenen aquests pacients és que moltes vegades se senten abandonats perquè no saben què els passa. Sovint ni els professionals sanitaris que tenen al seu voltant els poden explicar el motiu pel qual es fatiguen.

Es diagnostica el Covid persistent quan una persona encara té símptomes passats tres mesos de la infecció aguda, una malaltia multisistèmica que comporta una gran afectació de la capacitat funcional, amb símptomes com fatiga, boira mental, alteració de la memòria i la concentració o taquicàrdies.

Els principals factors de risc per patir la malaltia són: ser una dona, tenir entre de 35 als 65 anys i comptar amb patologies de base com l’asma o afeccions cardiovasculars. Els estudis determinen que les tres dosis de la vacuna tenen un 68% menys de risc de desenvolupar Covid persistent.

Informen: B. Doñate i C. Sánchez