Nou full de ruta per donar resposta a la diversitat migratòria del Maresme

Feia vint anys que el Consell Comarcal no impulsava una diagnosi sobre la situació migratòria al Maresme. La primera i última datava del 2005, època en què es van registrar màxims històrics pel que fa a l’arribada de població estrangera. En aquell moment es van impulsar diverses accions, sobretot d’acollida i interculturalitat, que s’han mantingut fins ara. Però la realitat s’ha anat transformant i, amb ella, han aparegut nous reptes i necessitats. Per fer-hi front, el CCM ha tirat endavant el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració. A partir d’una nova diagnosi, s’ha elaborat un document que conté 28 accions emmarcades en nou àmbits, entre els quals hi ha la recepció i acollida, la regularització administrativa, la salut i l’educació, la llengua o la participació. L’objectiu del pla és teixir una xarxa de recursos i projectes per gestionar la diversitat i posar-la a disposició dels municipis.

D’aquestes accions, 17 són noves i la resta són propostes continuistes, o amb millores, respecte a la feina que s’estava fent fins ara. Entre les novetats hi ha la creació de materials de primera acollida personalitzables per als Ajuntaments; un mapa de recursos de suport psicològic i ajuda mútua; la revisió dels criteris de contractació pública per evitar l’exclusió per raó d’origen o l’abordament dels discursos d’odi i la rumorologia. Aquesta última es focalitza en la llei d’igualtat de tracte i no discriminació.

Marta Paset, consellera de Drets i Serveis a les Persones: Hem de donar a conèixer aquesta eina perquè la tenim totes les persones, no només les que venen de fora, per poder denunciar qualsevol discriminació que patim. I el tema de la l’origen és una de les discriminacions que pateixen moltes persones. Per tant, també es focalitza en quines eines i recursos ens pot donar aquesta llei.

Un altre dels elements que s’han posat sobre la taula durant l’elaboració d’aquest pla és l’empadronament. En aquest sentit, s’ha analitzat com els ajuntaments fan front a les peticions d’empadronament de persones nouvingudes. Una qüestió que ha estat d’actualitat recentment a Premià de Mar, per exemple. Fa unes setmanes, La Vanguardia publicava unes declaracions de l’alcalde premianenc i també president del CCM, Rafa Navarro, sobre el nou dispositiu de control per evitar empadronaments fraudulents.

Marta Paset, consellera de Drets i Serveis a les Persones: És un dret universal que no s’hauria de discutir. Per tant, qualsevol persona de qualsevol municipi té dret a estar empadronada si realment demostra que resideix o s’està en aquella població. Per tant, això no hauria de formar part ni de les discussions. Tot i que sabem que molts ajuntaments són reticents a fer els empadronaments. Però això és una llei i si es reglamenta tal com està no hi haurà d’haver cap dubte que això és un dret i, per tant, s’ha de regular.

El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració s’ha aprovat aquesta tarda al Ple del Consell Comarcal amb els vots a favor de Junts, ERC, PSC, CUP i Ara Pacte Local. El PP i VOX hi han votat en contra.