Nou cop contra la impunitat dels lladres multireincidents

La “porta giratòria” per als lladres habituals podria començar a tancar-se. Aquest divendres passat ha entrat en vigor la nova llei contra la multireincidència, una eina que ha de servir per treure del carrer els delinqüents més actius que, fins ara, eludien la presó malgrat acumular desenes de detencions per delictes lleus.

La reforma, impulsada per Junts per Catalunya, respon a una demanda del món local, llargament reivindicada i encapçalada per alcaldes com el de Mataró, David Bote, o el de Calella, Marc Buch, que es van desplaçar el mes de febrer passat al Congrés dels Diputats per transmetre la urgència d’introduir mesures que permetin acabar amb la impunitat d’aquests lladres.

Els canvis són destacats perquè a partir d’ara qui acumuli tres o més condemnes fermes per furts o estafes de poca quantitat, ja no podrà marxar a casa amb una simple multa. Amb el nou Codi Penal a la mà, les penes poden arribar fins als 3 anys de presó per robatori de mòbils i fins als 6 en cas d’estafes reincidents. Tot i la contundència del nou text, el Govern català admet que la llei, per si sola, no farà miracles i que els fruits no es veuran d’avui per demà.

Ramon Espadaler, conseller de Justícia: És una reforma positiva i li donem la benvinguda. No donarà fruits d'una manera immediata les reformes del Codi Penal i la llei d’Enjudiciament Criminal, però són una bona eina al servei de la policia i al servei, evidentment, de la judicatura per combatre la xacra de la multireincidència.

Durant una visita recent a Mataró, el conseller Espadaler va reconèixer que caldran més mans. Per aquest motiu, va anunciar que s’està negociant la creació de 91 noves places judicials a Catalunya i 300 funcionaris addicionals perquè els canvis siguin realment efectius.

En la mateixa línia es pronunciava la consellera d’Interior, Núria Parlon, durant la darrera Junta Local de Seguretat de la capital del Maresme, que admetia que calia un marc legal que permetés aplicar agreujants eficaços.

Núria Parlon, consellera d’Interior: «Calen canvis legislatius que ajudin l'estratègia policial. Com ja es veu en les dades, l'estratègia actual és guanyadora en el sentit que fem més detencions i tenim una major resolució; però hi ha una sèrie de delictes que requereixen un canvi legislatiu per introduir agreujants més eficaços. També calen més jutges per poder fer millor la feina i evitar que s'acumulin cues en els judicis ràpids que s'han de produir davant d'aquesta activitat delictiva.»

Els ajuntaments esperen que aquest sigui el cop definitiu a una de les principals preocupacions en matèria de seguretat ciutadana i aconseguir que aquests grups reduïts de delinqüents s’enfrontin, finalment, a conseqüències penals reals.