Néstor Ferrer Torres es converteix en el guanyador més jove del Premi Iluro

La 67a edició del Premi Iluro ha deixat una bona collita. De les tres obres que s’havien presentat, dues han estat reconegudes. El barceloní Néstor Ferrer Torres s’ha convertit, amb 29 anys, amb el guanyador més jove del prestigiós guardó, dotat amb 6.000 euros. Ho ha fet amb la recerca ‘El Marquès de Castelldosrius. Vida i carrera d’un noble català del Barroc’.

Néstor Ferrer Torres, guanyador del 67è Premi Iluro: Estic molt content, m'ha fet molta il·lusió perquè realment no m'ho esperava. Em vaig presentar per intentar-ho d'alguna manera i que se m'hagi reconegut aquesta feina m'ha fet molta il·lusió. El Marquès de Castelldosrius és un noble de casa nostra. La seva vida transcorre entre la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió i va ser especialment famós per la frase que va pronunciar a l’ambaixada a França, a París, en el moment de la successió d'Espanya.

El jurat ha decidit atorgar un accèssit al treball ‘Mataró, 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme’, de l’historiador mataroní Joan Giménez Blasco, tot un expert en el Premi Iluro: n’ha estat guanyador quatre vegades. Amb aquesta obra explica que tanca una etapa.

Joan Giménez Blasco, accèssit del 67è Premi Iluro: Vaig començar amb un treball que feia del 1939 al 1945; després del 1945 al 1950 i finalment m’he centrat en l'etapa final del franquisme, d'aquí el títol. Els anys 50 el franquisme té un impacte molt gran a la societat però a mesura que passen els anys comença a desaparèixer. En el cas dels nuclis urbans i Mataró, el franquisme no mor al llit el 20 de novembre, el franquisme ja estava mort al carrer.

D’aquí a un any, totes dues obres s’uniran a la col·lecció del Premi Iluro, tal com ho ha fet avui la del guanyador de l’anterior edició. Ferran Pérez Gómez ha presentat, just abans del veredicte d’aquest dilluns, el volum ‘Entre el comerç i la guerra. Naus i mariners del Maresme a finals del segle XVI’. És el número 91 d’una col·lecció envejable.

Joaquim Nadal Farreras, president del jurat del Premi Iluro: La col·lecció a la que ha donat peu el Premi Iluro és la millor col·lecció d’obres d’història que s’ha publicat mai a Catalunya. En primer lloc, té accent mataroní i maresmenc. D’altra banda, té autors de molt nivell. I, finalment, tot i que durant molt temps s’ha focalitzat en Mataró, com a col·lecció institucional és una manera d’explicar història local deixant clar que no n’hi ha, perquè tota història passa en un lloc o altre. Per tant, allò que passava abans, que menysteníem la història local perquè consideràvem que era de segona, ara ja no és així. La història local és de primera, com totes les històries.

La Fundació Iluro és l’encarregada de convocar aquest premi que té per objectiu estimular la recerca i difondre el coneixement sobre la ciutat i la comarca. Fer una mirada al passat per entendre el present i projectar el futur. Per això ja fa temps que li penja l’etiqueta de ‘prestigiós’.

Joaquim Dorda Ventura, president de la Fundació Iluro: La seva durada en el temps ja és el primer element de prestigi. Hi ha molt pocs premis, tant de referència cultural com històrica, que puguin dir que tenen aquest llegat de 67 anys havent deixat produccions que avui encara són referència per a molts historiadors. És un honor que Mataró tingui aquest premi i és un prestigi per la Fundació ser en aquest moment qui conservem aquest llegat amb la voluntat de portar-lo cap a les noves generacions.

El guardó que reconeix obres de l’àmbit de la història, les ciències socials i les humanitats relacionades amb Mataró o el Maresme. Tot i així, la gran majoria de les obres presentades són històriques. Per això des del jurat animen a futurs candidats a fer recerques més vinculades al present de la ciutat i al comarca i a disciplines com la demografia, l’agricultura, la societat o el desenvolupament urbanístic per tal de seguir ampliant l’horitzó.