Mor Carles Maicas, figura clau del teatre català

Carles Maicas i Vallès (Mataró, 1935), un dels noms imprescindibles del teatre català contemporani, ha mort aquesta matinada, a 'ledat de 90 anys. Dramaturg, actor, director i fundador del Festival Grec, Maicas ha estat durant dècades un pilar de l’escena independent i un activista cultural que va entendre el teatre com una eina de llibertat, especialment durant la dictadura franquista.

Maicas va ser un dels impulsors d’aquella primera edició del Grec l’any 1976, un festival que naixia en plena transició i que es proposava sacsejar l’escena i modernitzar-la. L’Assemblea d’Actors i Directors, de la qual formava part, buscava nous llenguatges, nous textos i un compromís amb una manera de fer teatre que trenqués amb el vell model dels centres parroquials i l’amateurisme. “Va ser una lluita per pujar el llistó del teatre que es feia a Catalunya”, recordava ell mateix.

En aquell primer Grec, Maicas va dirigir ‘La Pau’, el clàssic d’Aristòfanes, una sàtira ferotge contra la guerra d’una vigència sorprenent més de dos mil·lennis després d’haver estat escrita. El muntatge havia començat en circuits amateurs, però el boca-orella i l’èxit assolit el van portar fins al festival. Entre els intèrprets hi havia figures que després esdevindrien noms destacats de l’escena catalana, com Jordi Bosch o Boris Ruiz, el dramaturg Toni Cabré, Tere Almar i fins i tot un jove Moisès Maicas, de només 10 anys.

Quaranta anys després, el 2016, el director mataroní va tornar a trepitjar l’escenari del Grec, convidat com un dels protagonistes històrics de la primera edició. Núria Espert, Els Comediants i altres noms emblemàtics van compartir homenatge en aquella celebració del festival barceloní. En una entrevista a Mataró Ràdio, Maicas explicava l’honor i l’emoció que sentia per aquell reconeixement: un retorn a l’espai que va contribuir a fundar i que avui és símbol cultural de Barcelona.

La seva trajectòria, però, no es va limitar al Grec. Maicas és una figura indissolublement vinculada a la història teatral de Mataró: el Grup de Teatre del Casal, Xaloc, Colax, Sala Cabanyes i l’Aula de Teatre —de la qual n’és fundador— han estat escenaris del seu compromís vital amb les arts escèniques. Amb Colax, companyia que va formar amb Feliu Plasència al Casal Aliança, va innovar, apostant per incorporar actors negres a un muntatge teatral. Va ser amb l’obra ‘Els negres’, de Jean Genet, estrenada el 1985. Era la primera vegada que es feia. Maicas va tenir en compte els primers immigrants africans que arribaven a Mataró i el Maresme per treballar a la pagesia d’horta i floricultura. Després va realitzar el muntatge teatral ‘Uns contes africans’, també amb Colax, l’any 87, on també actuava el mateix Maicas amb el grup d’actors negres. Es va estrenar al Casal i després va passar al Teatre Condal de Barcelona.

També va participar com a actor en cinema ('Una família decent', ‘La revolta dels ocells’, ‘Puzzle’ dirigides pel també mataroní Lluís Josep Comeron), televisió ('La Riera') i teatre professional, amb obres com ‘L’audiència’ i ‘El curiós incident del gos a mitjanit’. El 2012 va presentar al Teatre Goya ‘El teatre, tota una vida’, un llibre que recull la seva memòria personal i col·lectiva de dècades dedicades a l’escena. Un any més tard, en motiu de l’Any Espriu, va dirigir l’Auca tràgica i mort del Plem pels carrers de Mataró.

La ciutat i el país perden un referent que ha preservat, estimat i impulsat el teatre com pocs. El seu arxiu personal, immens i meticulós, és avui un tresor documental que manté viva la història recent de l’escena catalana. Carles Maicas marxa amb la mateixa discreció amb què sempre ha treballat, però deixa un llegat inesborrable.