Miguel Guillén publica un llibre dedicat “als herois anònims mataronins que van fer possible la transició”

Miguel Guillén, professor d'Economia i Empresa del Tecnocampus, presenta el llibre "Una passejada capgrossa per la transició democràtica a Mataró (1973-1982). Es tracte d'un recull d'articles publicats a la revista Capgrós on Guillén explica amb una mirada local fets com l'assassinat de Carrero Blanco, la mort de Franco, l'intent de cop d'estat del 23F o la victòria socialista a les eleccions generals de 1982. Miguel Guillén explica a l'Entrevista que el llibre també és un homenatge als herois anònims que des de la clandestinitat i la incertesa van fer possible el pas a la democràcia. Segons l'autor: "Franco va morir al llit, però la dictadura va morir al carrer molts anys abans".

MIGUEL GUILLÉN, Professor Economia i Empresa Tecnocampus

REIVINDICAR LA GENERACIÓ DE LA TRANSICIÓ

Aquest llibre és una excusa per reivindicar aquella generació que malauradament va marxant per llei de vida. Crec que es mereixen més reconeixement del que han tingut; no n'han tingut prou. I això és el que jo reivindico. Crec que és una generació que, gràcies a ells, vivim en democràcia. És molt fàcil criticar i dir això no és democràcia. Vivim en una democràcia amb totes les mancances, sí. Però la tenim gràcies a la gent que va viure en dictadura, que era una cosa molt complicada i molt dura. I avui jo crec que perdem una mica de consciència, potser perquè no es coneix el que va passar.

 

LA TRANSICIÓ

La modèlica transició espanyola!. Això és mentida, jo crec que aquest discurs durant molts anys l'hem comprat o s'ha comprat. Però no seria possible sense la gent al carrer que va desbordar el règim. Franco mor al llit, però la dictadura mor al carrer. I crec que la gent que va fer possible la transició i després la democràcia, és aquesta gent que apareix al llibre. Herois anònims, aquí jo els hi poso noms i cognoms perquè són gent de Mataró. I falta gent. A mi em sap greu perquè tothom no pot sortir o jo no puc arribar a tothom.

 

PRÒLEG I EPÍLEG

I em fa molta il·lusió, i això ho he de dir, que el pròleg que me l'hagi fet en Salvador Milà i l’epíleg me l'hagi fet en Manuel Mas. Jo els estic molt agraït. Els dos són persones amb qui tinc bones relacions de fa anys, i amb qui tenim certa amistat, i quan els vaig demanar el pròleg de seguida me’l van entregar. I els hi ha fet molta il·lusió.