Mataró viu els primers compassos d’una Setmana Santa única
Mataró viu els primers compassos d’una Setmana Santa única
El calendari s’obre amb el Prendiment i les saetes, símbols d’una celebració amb arrels diverses
El calendari s’obre amb el Prendiment i les saetes, símbols d’una celebració amb arrels diverses
per Josep Maria Spà| Compartir
La Setmana Santa mataronina torna carregada de celebracions vinculades amb els darrers dies de Jesús. Aquest és el primer cap de setmana, que ja ha tingut, però, altres processons que es fan un lloc en el calendari litúrgic de la ciutat.
Jordi Merino, membre de la Germandat Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza “Aquí Mataró i a tot el Llevant i en zones on hi ha molta influència de la tradició dels Dolors celebrem el divendres dels Dolors, per això hi ha diverses processons abans del pòrtic. Del dia gran, el Diumenge de Rams. Amb benediccions, saetes i Prendiment.”
La Processó del Prendiment, d’aquest diumenge de Rams a la tarda, és el primer dels reclams de la Setmana Santa mataronina. Fa anys que ha perdut un dels reclams més visuals, la pujada de les escaletes. En canvi manté per part de membres de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors la representació de la traïció de Judes Iscariot davant la Basílcia de Santa Maria. El recorregut, que surt des de la Basílica de Santa Maria i acaba a la mateixa plaça, acostuma a ser molt concorregut i compta amb la participació dels Armats i membres d’altres confraries de la ciutat.
Precisament el soldats de Pau també porten a escena un dels clàssics d’aquesta època. Les nits de divendres i dissabte, previs a Rams, representen “La Passió, Últims Dies de Jesús”, un clàssic teatral que representen des del 1983. Aquest any, però s’ha vist truncat pel plugim que dissabte al vespre va caure a la capital del Maresme.
La Setmana Santa mataronina és única perquè combina dues realitats, la catalana i l’andalusa. I quan parlem de Setmana Santa no podem deixar de banda les saetes. Manuel Lopera és saetero des de fa 50 anys.
Manuel Llopera, saetero des de fa 50 anys “Té un sentiment que és com el dol. Es porta en el cor i no en el color del vestit. No és una sevillana ni un fandango. És un prec que es fan als sants i que quan surts al carrer i els veus no tens més remei que cantar-li.”
Una cita marcada per l’emoció i el sentiment que aquest any celebra la 38ena edició. La Germandat de Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza organitza aquesta matinal que, segons la tradició, donen veu al dolor per la mort de Crist. Com és habitual ha comptat amb la participació de cantaors de renom i diversos quadres de ball.
En un diumenge on la benedicció de les palmes i palmons també ha estat protagonista.
| Compartir
