Maria Majó, premi Consol Nogueras, recorda a l'Entrevista la lluita dels anys 70 per crear escoles públiques a Mataró

La mestra i activista social Maria Majó Clavell ha estat distingida amb el premi Consol Nogueras que atorga des de fa 5 anys Esquerra Republicana a persones i col·lectius amb trajectòries compromeses amb la ciutat i els valors republicans. Majó ha participat al programa l'Entrevista i ha tingut un emotiu i agraït record pels seus pares i el seu marit, l'advocat laboralista i també activista cultural i social Pep Manté. Pel que fa a la faceta de docent, Maria Majó ha destacat la posada en marxa de diverses escoles a Mataró durant els anys 60 i 70. Amb l'arribada de la immigració de la resta de l'estat faltaven places escolars. Les reivindicacions de pares i mestres van afavorir la creació de noves escoles, com la de Cirera i la de Rocafonda. Actualment jubilada, Majó ha recordat la ocupació del Saló de Sessions de l'Ajuntament per part de pares i mestres, que va obligar el govern municipal de l'època a habilitar locals com a aules mentre no es feien els centres educatius.

MARIA MAJÓ, mestra jubilada i activista social

AGRAÏMENTS

Jo soc molt agraïda. I el dia del premi vaig fer això, agraïments per moltes estimacions, per molta gent que he estimat abans i durant la meva vida. I vaig començar pels pares, després per en Pep (Manté). Penso que en Pep va ser fonamental, vàrem viure molts anys d'una gran estimació.

 

CREAR ESCOLES

Als anys 60 vam estar engegant l'escola de Cirera, allò sí que va ser preciós, era una escola de construcció a mig fer. Nosaltres fèiem classe de dilluns a divendres i el dissabte i diumenge venien pares, paletes o manobres, però acabar l'escola. Hi havia molta canalla que no anava a escola perquè no hi havia plaça escolar. Els col·legis de monges i capellans estaven reservats a classe mitjana que podia pagar-los. I pels altres no hi havia escoles. I les poques escoles nacionals que hi havia, que eren poquíssimes, a més a més eren absolutament franquistes, amb professorat que venia qui sap d’on, que no tenia ni idea ni de la ciutat on vivia. I llavors es va fer una lluita molt unitària i molt maca. Ens vam quedar a dormir a l'Ajuntament. Jo he tingut el goig i l'honor de dormir a la sala de plens, portàvem matalassos, era una ocupació. I a partir d'aquí es van fer diverses escoles a Mataró: Camí del mig, el Tomàs Vinyes que avui és l'Institut d'Escola Mar Mediterrània, l’Àngela Bransuela... Totes aquestes escoles es van fer juntes fruit d'aquesta lluita. I una mica més tard es va fer el ‘Colegio Blanco’, que és l'escola Rocafonda, que es diu així perquè es va pintar de blanc.

 

EL MÈRIT DEL PREMI

Jo l'únic que vull dir és que, aquí, la que té mèrit, la que va tenir molt de mèrit, és la Consol Nogueras. I és a ella a qui primer li he d'agrair aquest guardó.

 

El premi Consol Nogueras i Seda recorda la que va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Mataró durant la Segona República. Era mestre, activista i feminista. El premi el va instituir Esquerra Republica de Catalunya, partit on militava Nogueras.