Lola Anglada i Carme Rovira, les úniques artistes amb carrers dedicats al Maresme
Segons un estudi del professor mataroní Manel Trenchs, el biaix de gènere es dona a tot l’espai públic de Catalunya, que només reconeix dones 30 artistes
per Betty Doñate | Compartir
El biaix de gènere ha tingut tant de pes a la història de l’art que encara avui dia costa molt trobar carrers dedicats a dones artistes. A Catalunya, només hi ha comptabilitzades una trentena de dones del món de l’art que hagin donat nom a espais públics. I, en concret, al Maresme, només n’hi ha dues: Lola Anglada i Carme Rovira.
El professor mataroní Manel Trenchs va descobrir aquesta bretxa de gènere a l’espai públic fa uns mesos, mentre preparava un curs per a docents sobre la presència femenina a la història de l’art. Arran d’un treball d’investigació, va comprovar que només hi ha 30 dones a tot Catalunya que donin noms a carrers, passatges o places, una xifra molt petita comparat amb els homes.
Si les dades el van sorprendre, encara va quedar més estorat en veure que el Maresme només té dedicats tres carrers a dues artistes: Lola Anglada i Carme Rovira. Anglada, escriptora i il·lustradora de Barcelona, té carrer a Mataró i Tiana, on va viure els últims anys, i Rovira, pintora naïf, dona nom a un passatge que hi ha al costat de la seva casa museu a Vilassar de Mar.
Manel Trenchs, professor d'Història de l'Art: Ara mateix a tot Catalunya només tenim 30 dones artistes a les quals se’ls hagi dedicat alguna cosa. El futur? Jo el veig esperançador perquè estem sensibilitzant la gent, però hi ha molta feina a fer. Al Maresme, els propers anys potser tenim algun carrer més dedicat... Potser a Josefa Tolrà, a Cabrils, a Conxa Ibáñez, a Canet de Mar, a Maria Freser, a Vilassar de Mar... Però és un procés molt lent comparat amb els artistes masculins amb carrers.
Segons Trenchs, aquesta situació actual és conseqüència del pes històric de la diferència de gènere i per això encara costarà molt canviar-la. Però, tot i així, és optimista amb les generacions futures, perquè, per començar ara, quan s’estudia Història de l’Art a Batxillerat, ja es fa tenint en compte la perspectiva de gènere. I això no passava anys enrere ni tan sols a la universitat.
Manel Trenchs, professor d'Història de l'Art: Jo vaig fer-ho com a punt de partida perquè feia un curset en clau femenina. Això va ser abans de l’estiu. I ara veure si hi ha professors, escoles, etc, que es motiven per veure què tenim, per exemple, a Igualada, Manresa.. i s’aconsegueix que hi hagi més dones artistes amb carrers i places dedicats.
Trenchs és professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, però és conegut més enllà de la ciutat per la seva manera d’ensenyar, molt motivadora i basada en les noves tecnologies. De fet, el 2017 va quedar finalista com a millor mestre d’Espanya i durant la pandèmia va motivar moltes persones a recrear obres d’art amb el challenge Qued’ART.
| Compartir
