L'escriptora Susana Hernández publica la novel·la negra ‘Secrets ofegats’

L'escriptora Susana Hernández és codirectora del festival de novel·la i cinema negra 'Premià del Mal' i està especialitzada en aquest gènere. Ara publica 'Secrets ofegats', una història que va concebre veient imatges de coses que quedaven al descobert al fons de rius i pantans per la sequera extrema dels últims anys. A partir d'aquí va crear la trama d'un cotxe que apareix el 2023 amb dos cadàvers al seu interior i que corresponen a dues persones desaparegudes el 1976. Una sergent dels Mossos d'Esquadra vol saber què va passar i per això demana la col·laboració d'un policia nacional jubilat que havia portat la investigació de les desaparicions. A la trama hi ha més morts i també secrets guardats durant gairebé 50 anys. 'Secrets ofegats' està editat per La Campana.

SUSANA HERNÁNDEZ, escriptora

La història neix de la sequera tan terrible que vam patir el 2022-2023. A partir de veure imatges a la tele, amb cada vegada menys aigua als pantans ii que anaven sortint coses, animals morts i una mica de tot. I llavors vaig pensar que podria sortir un cotxe. I en aquest cotxe, què hi podria haver?. Doncs, restes d'algun mort. I això em va fer pensar que podia ser una història antiga, de feia temps. I no sé per què vaig començar a pensar en un 124. Com que surt a la portada, aquests dies molta gent m'ha dit que el seu pare o el seu germà tenien un 124. Era un cotxe molt de l'època. Vaig pensar que la novel·la podia tenir aquesta doble línia temporal, que una passés el 2023 i l'altra el 1976, que és una època molt interessant perquè amb tot el tema de la transició democràtica passaven moltes coses.

És un trencaclosques. en el qual tothom té una part de la culpa. Tothom calla moltes coses, d'aquí ve el tema i el títol de ‘Secrets ofegats’. Les famílies d'abans no parlaven de moltes coses, hi havia coses que es callaven. I és una mica això de si jo hagués dit això, si jo hagués fet allò altre. I al final, evidentment, hi ha un culpable, però la culpa està una miqueta repartida i quan arribes al final de la lectura, crec que penses que hi ha una persona culpable, però d'altres potser també podrien haver fet les coses molt millor.