L’enllaç de Mataró amb el 23-F: surten a la llum les converses entre Tejero i García Carrés
L’enllaç de Mataró amb el 23-F: surten a la llum les converses entre Tejero i García Carrés
La desclassificació de documents sobre el cop d’Estat revela les trucades que el colpista va mantenir amb aquest mataroní d’adopció i únic civil condemnat
La desclassificació de documents sobre el cop d’Estat revela les trucades que el colpista va mantenir amb aquest mataroní d’adopció i únic civil condemnat
per Lluís Martínez| Compartir
El Govern espanyol ha desclassificat aquest dimecres els 153 documents que mantenia en secret sobre l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Entre el material publicat destaquen les transcripcions de les trucades que el tinent coronel Antonio Tejero va realitzar des de dins del Congrés dels Diputats a Juan García Carrés, l’únic civil processat i condemnat per la trama.
García Carres, tot i néixer a Portbou, va créixer i estudiar a Mataró perquè el seu pare treballava als ferrocarril i la família va traslladar-se a la capital del Maresme. Aquest mataroní d’adopció, que va fer el batxillerat als Maristes Valldemia, va ser president del Sindicato Vertical, procurador a les Corts, i va tenir un paper destacat en el cop perquè va presentar Tejero al tinent general Milans del Bosch, a través d’un altre coronel, Pedro Mas Oliver.
D'aquest personatge en parla un altre mataroní, el filòleg i catedràtic de llengua i literatura catalana de la Universitat de Barcelona Antoni Comas, en un dels seus articles. “En García Carrés, el ”Gordo", com li dèiem", assegura Comas. El filòleg també definia el seu pare, Vicente García Ribes, com un home que caminava “lentament i amb arrogància per la plaça de Santa Anna, amb una visible consciència d'home superior”, i afegia que “sens dubte era el prototipus de dictador d'un país sud-americà de tercera categoria”
El mataroní que encoratjava el colpista
Al llarg de les quatre pàgines de conversa, es revela com García Carrés encoratja el tinent coronel i li anuncia que nous regiments militars s’uniran a l’alçament. En un moment determinat, fins i tot facilita una breu comunicació entre el colpista i la seva dona a través d’una altra línia telefònica. «Què? No, home, no; no hi haurà sang, filla meva. No pateixis», li diu Tejero a la seva esposa. A més, li demana que no faci cas del que s'està dient per la ràdio, assegurant que tot són «mentides».
En un altre fragment es pot llegir com el tinent coronel li diu al seu amic que el general Alfonso Armada que era un “chapucero” i que digués a Milans del Bosch, que estava al capdavant de la Capitania General de València, que no se'n refiés “ni un pèl” perquè el que realment volia era "ser president al preu que fos"
Segons les conclusions del fiscal en el sumari del 23-F, García Carrés va ser el pont necessari per a establir contactes entre els conspiradors en diverses reunions que es van produir entre el maig i el juny del 1980 per preparar l’assalt. Malgrat les proves, sempre va negar que hi tingués cap relació.
L’home que va comprar els autobusos per anar al Congrés
També va ser qui va comprar els sis autobusos privats que Tejero pretenia utilitzar per traslladar els guàrdies civils i assaltar el Congrés. Uns vehicles que van costar 2,5 milions de les antigues pessetes.
L’endemà del cop i gràcies a l’enregistrament d’aquestes converses telefòniques va ser detingut. Tot i que el fiscal va demanar 12 anys de presó per un delicte consumat de rebel·lió militar, el Consell Suprem de Justícia Militar el va condemnar a només dos anys de reclusió.
El falangista, com es definia ell mateix, va morir d’un atac de cor el 1986, tres anys i nou mesos després de recuperar la llibertat. Abans, encara va tenir temps de registrar “23-F” com a marca comercial, un darrer gest d’afirmació d’un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola.
| Compartir
