La violència econòmica, una de les cares més silencioses de la violència masclista

La Maria només podia treballar a casa i en negre. El seu marit impedia que treballés fora de casa, que estudiés per prosperar i ser independent econòmicament. Quan sortia per formar-se, l’anava a trobar i la ridiculitzava públicament. Totes aquestes accions, i d’altres, que convertien el dia a dia de la Maria en un infern, tenen un nom: violència econòmica. L’obligació de dependre del marit per sobreviure ella i els seus fills, la va anul·lar completament fins que va poder dir prou.

Maria, víctima de violència econòmica: Jo treballava en negre a casa perquè no podia fer-ho de cap altra manera perquè la persona que és masclista, que exerceix la violència et vol tenir sota el seu control. I aquesta era una manera de tenir-te controlada. Jo vaig començar a fer cursos i em vetava de tot arreu on jo podia inserir-me al món laboral, es presentava al meu lloc d’estudi i em ridiculitzava davant de tothom. Quan vaig aconseguir una feina es va agreujar la violència perquè m’escapava del seu control. Això va arribar als meus fills, exercia la violència i no ho volia per a ells i vaig començar a posar final al maltractament, però va durar molts anys perquè les institucions tampoc estan a l’altura.

La Maria ha estat una de les protagonistes aquest dilluns al vespre a l’espai de reflexió i debat que s’ha fet a l’Espai Mataró Connecta sobre la violència econòmica. Una violència de la qual en continua patint les conseqüències ara en l’edat de jubilació. Precisament al voltant d’aquest acte s’ha posat en relleu la manca de sensibilització que existeix al voltant d’aquesta forma de violència.

Sílvia Pauls, assessora jurídica del CIRD (Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i d'Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere) de l’Ajuntament de Mataró: Molta gent no coneix la violència econòmica. És una violència que no apareix de manera aïllada sinó combinada amb altres tipus de violència i consisteix en la privació intencionada de recursos per a la dona que l'ofega econòmicament. No controlar l’economia domèstica, dificultar l’accés al món laboral, fer-la treballar en negocis familiars sense tenir les condicions òptimes. El que ens trobem és que la dona no la identifica. Venen per un altre tipus de violència i quan exposa el relat, detectes la violència econòmica, però no saben posar-li nom. Falta molta visibilització i pedagogia per ajudar la societat a identificar aquest tipus de violència.

La sensibilització i la formació, sumat als canvis legislatius, són algunes de les vies que s’han posat sobre la taula per minimitzar pal·liar les conseqüències que la violència econòmica té sobre les dones que la pateixen.