La memòria històrica brolla al Passeig del Callao per dignificar els mataronins exiliats i deportats

Julián Vázquez Pascual va passar prop de 20 anys fora de casa, entre l’exili i diverses presons de l’estat. La seva història és una de les que s’han recordat aquest diumenge al Passeig del Callao. L’ha explicada el seu net.

Jordi Zaera, net de Julián Vázquez Pascual: Era un càrrec dels carabiners de la Segona República. Quan van entrar els nacionals es va haver d’exiliar. Va estar quatre o cinc anys al camp de refugiats d’Argelers. Després d’assabentar-se que la meva àvia estava ingressada amb una greu tuberculosi, va voler tornar. Quan ho va intentar, travessant els camins habituals dels exiliats, el van arrestar i el van empresonar.

Jordi Zaera va conèixer la història del seu avi a través de la seva mare, Olga Vázquez, a qui s’ha fet un reconeixement durant l’acte que, per vuitè any consecutiu, han organitzat el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, Memòria Socialista-Grup de Treball de Mataró i el Grup d’Història del Casal. Una ruta per recordar testimonis de mataronins que van exiliar-se, van ser deportats i assassinats. Des de la Platja de Sant Simó, el recorregut ha fet diverses parades abans de desembocar al monument del Camí del Nord. Allà s’han llegit biografies de mataronins que van ser exiliats a partir de finals de gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat.

Juli Cuéllar, membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte: Hem editat una llista amb els 262 noms que tenim i la idea és anar-la completant i ampliant. En aquest sentit, és important la col·laboració ciutadana, de familiars que tenen informació, o esmenar els noms, perquè a vegades no estan ben escrits. Aquest esforç de documentar els noms és la manera que ens permet reconèixer la magnitud de la tragèdia que es va viure el 39 i que també va afectar a la nostra ciutat. Queda molta feina per fer, a escala historiogràfica, i esperem que ens els propers anys puguem tenir una fotografia més completa de la que tenim a dia d’avui.

Una llista que s’ha elaborat a partir de la bibliografia publicada, però que no donen per tancada. Per això fan una crida a persones que tinguin familiars que van ser exiliats o deportats.

Maria Salicrú, membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica del Casal: Lamentablement, de totes aquestes històries no se n’ha parlat. És la primera vegada que molts d’aquests familiars parlen i que moltes d’aquestes històries surten. És molt trist, però val més tard que mai. Però no ens en podem oblidar, perquè a més és quelcom que passa en l’actualitat. Allò ens va tocar a nosaltres, però ara també està passant a altres llocs del món. I és de justícia recordar-ho any rere any.

La ruta s’emmarca en el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que es commemora cada 5 de febrer.