La crisi de l’habitatge accentua el sensellarisme a Mataró: una setantena de persones malviuen als carrers

La crisi de l'habitatge ha multiplicat el sensellarisme. Segons la Creu Roja, actualment hi ha una setantena de persones que malviuen als carrers de Mataró. Una xifra que bascula i que, en altres moments, ha fregat el centenar. Aquest problema però, no afecta tota la ciutat per igual sinó que hi ha punts que són més sensibles que altres. Un exemple és a la cruïlla entre el passeig marítim i la riera de Sant Simó on, fins fa un parell de dies, vivien persones en tendes de campanya. Darrerament, a llocs com l’Avinguda Jaume Recoder, el pati del Cafè Nou o l’antiga benzinera de Puig i Cadafalch també s’hi ha localitzat persones que dormien al ras. 

Per tal de fer un seguiment d’aquest col·lectiu i oferir-los acompanyament, la Creu Roja realitza tres accions. D’una banda, cada dilluns, voluntaris de l’entitat s’apropen a les ubicacions on tenen controlat que hi viu algú i comproven com estan. A més, quan des del programa de sensellarisme de l’Ajuntament no es localitzen els individus que tenen monitoritzats, demanen a la Creu Roja que s’encarregui de trobar-los. En últim lloc, qui viu al carrer no acostuma a tenir padró i, per tant, tampoc té targeta sanitària. És llavors quan aquesta entitat, amb col·laboració amb CatSalut, els proporciona una targeta que els permet rebre assistència sanitària en el CAP més proper d’on resideixen. 

Santi de Arcos, coordinador Creu Roja Mataró: Per nosaltres és molt important que es creï algun tipus de vincle perquè ens puguin explicar què necessiten, si han patit violència, si els insulten... Sabent això, treballem amb la unitat de sensellarisme de l’Ajuntament i la Policia Local per veure com podem resoldre aquestes situacions.  

El sensellarisme fa el salt al ple municipal

La problemàtica del sensellarisme ha tornat a la primera plana política aquest dilluns. Aquest tema ha protagonitzat el Ple municipal del mes d’octubre en el torn de precs i preguntes de la mà del PP i d’Esquerra Republicana. Els populars s’han referit a l’assentament situat a l’antiga gasolinera de l’Avinguda Puig i Cadafalch. Els republicans, en canvi, han fet menció de l’emplaçament situat a prop de l’Ermita de Sant Simó.

Cristian Escribano, portaveu del PP: Hem d’anar una mica més enllà. Aquest cas concret (antiga gasolinera de l’avinguda Puig i Cadafalch) és veritat que ha generat expectació gran al barri perquè és un punt de passada de molts veïns. A més, és un lloc on certes persones estan tenint comportaments delinqüencials que cansen els veïns. Considerem que és important tallar-ho d’arrel però també és important pensar que està pensant amb els assentaments il·legals perquè s’estan multiplicant.

Simó López, portaveu d’ERC: El seu entorn immediat (Ermita de Sant Simó) presenta actualment una deixadesa i degradació inacceptables. Aquesta manca de manteniment es manifesta de forma preocupant en el pati i l’àrea del pàrquing adjacent on no només s’observa el deteriorament del mobiliari urbà i l’acumulació de brutícia, sinó que també s’ha establert de manera permanent un assentament de persones sense llar.

Les dues intervencions han trobat la resposta del regidor Sergi Morales, segon tinent d’alcalde; Laura Seijo, regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable; i Núria Moreno, regidora de Mataró Segura. Tots tres han defensat que es tracta d’un problema que s’està abordant des de diversos departaments com ara Benestar Social, Seguretat o Llicències. A més, han exposat que s’està intentant mediar amb aquestes persones tot i que moltes vegades refusen “qualsevol intervenció per part del consistori”. Respecte al tema de la seguretat, també han defensat que la Policia Local identifica les persones que malviuen al carrer i passen la informació a Benestar Social. Per últim, com que hi ha assentaments situats en terrenys privats, insten als propietaris a actuar.

Temor perquè el desallotjament del càmping de les Cinc Sénies incrementi el volum de gent vivint al carrer

El desallotjament del càmping il·legal situat a les Cinc Sénies va suposar que al voltant d’unes 130 persones quedessin al carrer d’un dia per l’altre. Tot i que van ser ateses per l’Ajuntament, només 75 van acabar passant la nit en un habitatge d’emergència perquè la resta o van refusar l’acompanyament municipal o no estaven empadronades al municipi. Actualment, només hi ha 44 persones reallotjades. La situació d’aquestes 14 famílies però podria canviar i és que ara mateix disposen d’una solució temporal. Benestar Social i Creu Roja analitzen com evoluciona cas per cas i pot arribar un moment que es deixi d’oferir-los habitatge ja que tal com explica la regidora Núria Moreno la competència més enllà del primer moment de l’emergència correspon a la Generalitat.

Núria Moreno, regidora de Mataró Segura: Nosaltres tenim competències i recursos per donar resposta a emergències habitacionals que és el que hem fet. Actualment, aquestes 44 persones són les que tenim reallotjades. La resta, o bé han renunciat o bé no reunien els requisits per continuar amb aquests recursos d’emergència habitacional.