Jordi Bosch recull el quart Premi Butaca en una gala marcada pels missatges de denúncia contra el genocidi a Gaza

Somriures, abraçades i converses que s’entrellacen. La nit dels Premis Butaca està ben encerclada en el calendari teatral. És una gala de retrobaments entre els professionals del sector, però també una clara mostra del bon estat de salut de què gaudeix el teatre català.

Glòria Cid, directora dels Premis Butaca: El teatre en català està en un molt bon moment. La veritat és que gaudim d’un teatre excel·lent i el públic cada vegada hi va més. Cada any tres milions d’espectadors van als nostres teatres. Per tant, no ens podem queixar, i encara menys en uns premis que els tria el públic.

Glòria Cid va presentació la primera gala dels Premis Butaca en el mateix Pavelló d’Esports on s’han instal·lat les últimes edicions. Tenia vint anys i acabava d’impulsar, al costat de Toni Martín, els primers guardons de teatre de votació popular de Catalunya. Tres dècades després s’han convertit en una gran festa sempre compromesa, tant a dalt com a baix de l’escenari.

Glòria Cid, directora dels Premis Butaca: El silenci ja no és possible i els Premis Butaca sempre hem volgut ser una plataforma per reivindicar crisis més enllà del context teatral, com la guerra a Gaza, a Palestina. Volem donar espai a propostes d’arts escèniques palestines per donar-les a conèixer.  

Com cada any, els espectadors s’han encarregat de decidir a mans de qui van a parar els Butaca. Entre els nominats hi havia diversos maresmencs, però només un ha tornat cap a casa amb el guardó. L’actor mataroní Jordi Bosch s’ha endut el quart Butaca, com a Millor Actor, pel seu paper a ‘Mort d’un comediant’. Tot plegat en una gala que ha tingut grans muntatges protagonistes com ‘Ànima’, ‘L’herència’ o ‘La Quijá’.

Josep Maria Pou, Butaca honorífic

L’únic premi d’aquesta 31a edició que no ha atorgat el públic i que ja es coneixia abans de la gala ha estat el Butaca honorífic ‘Anna Lizaran’, que ha recollit Josep Maria Pou en un dels moments més emotius de la nit.

Josep Maria Pou, Premi Butaca honorífic 2025: Em sento enamorat. Un premi de qualsevol tipus és sempre una declaració d’amor, vol dir que t’estimen. No només que consideren el teu treball, sinó que l’estimen. I això sempre fa pujar l’ego, dona satisfacció emocional, la qual cosa avui en dia és molt necessària i molt important.

Pou fa més de mig segle que va començar la seva pròpia història d’amor amb el teatre.  

Josep Maria Pou, Premi Butaca honorífic 2025: I, a més, molt ben corresposta des de sempre. He tingut la sort immensa. El matrimoni entre el teatre i jo, des de fa 57 anys, que vaig pujar dalt d’un escenari, ha estat fantàstic, meravellós. Amb problemes de tot tipus, per descomptat, però amb moltes més alegries que problemes.

L’actor explica que des de ben petit ha tingut la necessitat d’explicar històries i això l’ha fet construir camí a través del teatre. Actualment està de gira explicant la de l’escriptor Roald Dahl.