Els Senyors i Senyores, la tradició més dolça de Diumenge de Rams

Els Senyors i Senyores són un dolç cada vegada més desconegut. Són unes galetes dures elaborades amb pasta de pa que s’utilitzaven per guarnir les palmes i palmons el Diumenge de Rams  i, a Mataró, aquesta tradició es manté viva a diverses pastisseries de la ciutat. Casa Graupera és un dels establiments que manté aquesta recepta centenària que antigament compartien tots els pastissers.  Es conserva de manera desigual en diversos punts de Catalunya, on també es coneixen com a “currutacos”, especialment a Centelles, a la comarca d’Osona.

En origen, aquestes peces reproduïen elements vinculats a la mort de Crist, però a la capital del Maresme han adoptat una forma característica: figures masculines i femenines, d’on prové el seu nom popular de Senyors i Senyores. A més d’aquestes, n’hi ha d’altres inspirades en la simbologia religiosa de la Setmana Santa, com el peix o la creu, o en tradicions gastronòmiques com el porc, associat al final de la Quaresma. També hi ha formes vinculades a la primavera, com la papallona, i referències locals com el dofí, inspirat en el mosaic romà situat sota la plaça Gran que poca gent coneix i que ja no és visible.

Herminia Graupera, Casa Graupera: El públic que ve a buscar aquestes galetes normalment és de Mataró i del Maresme. També hi ha gent d’arreu de Catalunya que ens truquen preguntant si en fem perquè s’ha deixat de fer. És una pasta molt tradicional amb la que necessites paciència perquè es fan artesanalment una a una i no pots competir fent-les a màquina. 

Aquestes peces estan pensades per penjar-se amb un fil i decorar les palmes, especialment les dels més petits, que antigament s’entretenien durant la celebració. Tot i que cada pastisseria tenia la seva pròpia recepta, la base solia ser de mantega, farina i massapà, amb variacions d’espècies. A Casa Graupera s’hi afegeix nou moscada i canyella, seguint la recepta original del 1890 i utilitzant motlles de més de cinquanta anys.
 

Herminia Graupera, Casa Graupera: Jo havia vist que el meu pare i el meu avi feien les galetes una a una amb aquests motlles. Els del besavi són molt grans i el meu pare va ordenar fer els nous motlles els anys 60. També hi ha per fer els forats, que són per passar un pèl de cuca, posar un llaç i penjar-ho a la palma. Els motlles costen de treure perquè es trenquen i has d’anar estirant la massa a mà. No sé si a Catalunya queden altres pastisseries que les facin, però ens truquen demanant si encara les fem. 

Les galetes de Rams mantenen viva la tradició i resisteixen al pas del temps amb un llegat dolç entre generacions de la Setmana Santa a Mataró, mentre que en la resta de localitats catalanes es mantenen de manera dispersa.