El porc senglar al Maresme: per què n’hi ha tants i cal erradicar-lo?

El porc senglar és avui el mamífer més gran que viu al Maresme, però la seva presència no sempre ha estat tan habitual. Fa dècades, quan bona part dels solells de la comarca eren vinyes i conreus de secà, l’espècie havia arribat a estar pràcticament erradicada. L’abandonament progressiu d’aquests camps va permetre l’expansió del bosc, que actualment predomina a la serralada litoral i s’ha convertit en l’hàbitat ideal del senglar.

Aquesta transformació del paisatge ha afavorit la recuperació de l’espècie fins a situar-la, segons les dades actuals, entre els 9 i els 16 exemplars per quilòmetre quadrat al Montnegre-Corredor. Una xifra que, tot i haver-se reduït gairebé a la meitat en els darrers anys, continua sent elevada i sovint entra en conflicte amb les activitats humanes. Segons el director de l’Escola de Natura del Corredor, Joan Manel Riera, l’augment del senglar no s’explica només per la recuperació del bosc, sinó també per la intervenció directa de l’home.

Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor. "Hi ha dos motius clau que expliquen l’augment de senglars al Maresme: la hibridació amb porcs domèstics per augmentar la reproducció i la ruptura de les vies de comunicació naturals amb el Montseny, que ha dificultat el traspàs genètic.”

Riera recorda que, quan l’espècie era escassa, alguns pagesos criaven senglars per encàrrec dels caçadors, arribant fins i tot a hibridar-los amb porcs per incrementar el nombre de cries. A això s’hi afegeix la fragmentació del territori per infraestructures com l’autopista, que ha limitat l’entrada de nous exemplars i ha accentuat la hibridació. Malgrat els conflictes puntuals, Riera defensa que el senglar no és, per definició, un animal perjudicial ni per al bosc ni per a les persones.

Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor. “El senglar ens molesta perquè entra en conflicte amb les nostres activitats, no perquè faci cap mal al bosc. Només quan se superen certs llindars de població pot afectar l’equilibri de petits hàbitats.”

En aquest sentit, l’expert alerta contra discursos que aposten per reduccions dràstiques o per l’erradicació de l’espècie.

Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor. "Jo no soc especialista en senglars, però em sembla una aventura una mica agosarada dir que n’hem de reduir la meitat, una quarta part o dues terceres parts. Tenim algun estudi fefaent de la població en un lloc concret que indiqui qui ho propugna i qui diu que sobren senglars? Hi ha uns interessos econòmics importants. Ara tenim la pesta porcina i tot un sector ramader molt perjudicat, o perjudicable, si aquesta pesta s’escapa, i que ja s’està veient molt afectat. Però, en cap cas, cap sector pot dir que un animal hagi de ser erradicat.

Actualment, la població de senglars es considera relativament estabilitzada, gràcies a la reducció de la taxa de reproducció i a la caça com a eina de control. Els experts coincideixen que el repte passa per trobar l’equilibri entre la convivència amb la fauna salvatge i la protecció de les activitats humanes, sense convertir el senglar en un enemic del territori.