El poeta mataroní Joan Carles González Pujalte parla de la soledat en el seu nou treball

El poeta Joan Carles González Pujalte, és un dels autors de poesia més prolífics de Mataró i el Maresme. Porta publicats més de 30 poemaris, la majoria premiats en certamens de prestigi d'arreu dels Països Catalans, com el Vicent Andrés Estallés de Burjassot, el de l'Ateneu de Maó, el Martí i Pol de Roda de Ter o el Recull de Blanes. Ara ha guanyat el premi de poesia Màrius Torres en els Premis Literaris de l'Ajuntament de Lleida. Està dotat amb 9.000 euros i la publicació de l'obra a Pagès Editors. Pujalte és llicenciat en Història de l'Art. El poemari guanyador, "Tríptic de George Dyer", té relació amb l'art. Parteix del suïcidi en una habitació d'hotel de l'amant del pintor Francis Bacon, un dels grans noms de l'art contemporani. Geroge Dyer es va treure la vida poc abans que Bacon inaugurés una gran exposició a París, l'any 1971.

JOAN CARLES GONZÁLEZ PUJALTE, poeta
Dyer és un pobre home, en realitat és un “personajillo” d'aquells que apareixen en el món de l'art. I que el més sorprenent que va fer en la seva vida va ser morir-se. Es va suïcidar en un hotel, just dos dies abans de la gran exposició del Gran Palais de Francis Bacon a París, el 1971. Eren amants. Bacon va saber del suïcidi, però va amagar aquesta notícia. I va portar tota la seva vida aquest pes. Suposo que la culpa, no sé si la culpa, però sí el pes enorme del que representa la mort.
A través del llenguatge i dels versos miro d'apropar-me, no el que devia sentir aquella pobra persona, Dyer, que va pati tant, sinó l'ambient que hi devia haver en aquell moment. Per exemple, en un poema parlo d'una senyora de neteja antiana que està passant l'aspirador. Qui no ha sentit aquests sorolls d'un hotel, aquestes moquetes, aquestes sensacions? M'agrada jugar amb tot això i portar-ho al meu terreny, que crec que és el de la imatge pictòrica. És el que m'agrada fer, sobretot jugar amb aquestes possibilitats del llenguatge. Crec que, en gran part, això és la poesia. 

Pujalte ordena el poemari en tres grans blocs, a la manera d'un tríptic pictòric, tècnica expressiva que Francis Bacon havia practicat diverses vegades. Aquí, el poeta parla primer de la soledat de Dyer emmarcada en una habitació d'hotel, després presenta el suïcidi al lavabo i acaba amb el moment posterior. "Tríptic de George Dyer" és una mena de continuació d'un poemari anterior "Tríptic del meu cos al llit sota la llum d’una bombeta d’escassa potència", inspirat també en la vida i obra de Francis Bacon. Aquest poemari també va ser guanyador d'un premi, el de poesia Vila de Puçol.