El color negre, el gran repte de Perecoll en l’escultura, i ara en la pintura

El negre emociona. Tot i que aquest color sempre l’ha acompanyat i assegura que està molt vinculat a la seva feina d’escultor, Perecoll exposa ara en solitari i no amb escultura sinó amb pintura. Ho fa al Museu de Can Caralt de Llavaneres després de molts anys sense liderar una mostra individual i aprofita l’ocasió per ensenyar el seu repte permanent: el color negre total. Juga amb la textura, el volum i, sobretot, la llum, després que ara fa deu anys un quadre de l’artista nord-americà Mark Rothko el captivés profundament. A partir d’aquí, una investigació meticulosa en la recerca de la pintura emocional i molta música de jazz i de Sebastian Bach, ha portat a Perecoll a una reflexió més aviat sentimental.

Perecoll, artista:  Aquí no hi ha una figura ni una referència. En aquí vull que es vingui a trobar un sentiment. jo ho relaciono amb el jazz i amb Bach, és el que vull que es vegi davant dels meus quadres. A mi aquesta sensació me l'ensenya un quadre que veig d'en Rothko.

Cada quadre té infinitat de significats i emocions, tantes com espectadors el puguin observar. Precisament aquest ha estat un dels objectius de Perecoll: buscar la reinterpretació de la seva pròpia obra.

Perecoll, artista:  Segons expliquen els oftalmòlegs amb cinc segons es veuen dos-cents matisos més al quadre. Si esperes uns segons més, podràs escollir des d'on t'agrada més. Aquesta sensació que ha de tenir l'espectador davant del quadre és molt important. Aquests quadres porten aquest joc ells sols. Ja no té res a veure amb mi, és l'espectador el que escull el seu quadre. 

L'exposició ‘Perecoll: El negre, un repte permanent’ es pot visitar al Museu de Llavaneres fins al 6 d'abril. L’artista mataroní creu que a partir d’ara el repte és continuar treballant i exposant allà on sigui. Ara actualment ho fa especialment de la mà de la Fundació Bassat.