El cementiri dels Caputxins dignifica la memòria de 250 persones enterrades a Mataró durant la Guerra Civil

El cementiri dels Caputxins compta des d'avui amb una nova senyalització. Unes plaques que indiquen la ubicació de tres fosses de soldats republicans i franquistes i al monument dedicat als brigadistes internacionals. Els plafons inclouen codis QR que enllacen al web de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, on es publiquen els noms de les persones inhumades identificades fins ara. Unes identificacions que s’han pogut visitar aquest dissabte al matí en un acte que ha celebrat el treball de recerca que ha fet la historiadora mataronina Maria Salicrú-Maltas. La investigació, iniciada per historiadors locals com Margarida Colomer, Josep Xaubet i Manel Cusachs, ha comptat amb el suport de l'historiador Juli Cuéllar i ha permès la identificació de les 250 persones inhumades a les fosses comunes.

Heidi Pérez, regidora de Cultura: Al final estem parlant d’un acte que parla de la memòria democràtica de la nostra ciutat i, per tant, en els temps que vivim darrerament, actes com aquest són extraordinàriament importants, perquè estem escoltant discursos que s’assemblen molt al feixisme de fa cent anys i aquí ens hem de posicionar i hem de fer aquesta recerca i aquesta valoració de la memòria local i de la memòria històrica, perquè al final el que estem parlant precisament és d’enfortir la democràcia.

Juli Cuéllar, tècnic de la direcció general de Memòria Democràtica: El que hem fet és una feina exhaustiva de documentació. Tenim 270 noms documentats. D’aquests 270 noms, és cert que n’hi ha alguns que pròpiament no estan enterrats en fossa comuna. Hem pogut determinar que estan enterrats o bé al Panteó dels Escolapis o en sepultures particulars. Ha estat una feina profitosa i que dona resposta a aquesta demanda dels familiars, però que té també una dimensió de retorn social. Ara tenim més informació sobre què va passar aquí a Mataró fa noranta anys i és una garantia també de no repetició d’uns fets luctuosos que van ser, en definitiva, una guerra.

Maria Salicrú-Maltas, historiadora i etnomusicòloga: Estem aquí per dignificar més de 250 persones que van morir durant la Guerra Civil i personalment estic molt contenta perquè per fi podem dir on són. Concretament, després d’unes investigacions de la Margarida Colomer i en Josep Xaubet, vaig poder determinar on estan les dues fosses dels soldats republicans, que no se sabia en concret on estaven.

Aquest dissabte al matí el pla dels panteons del Cementiri dels Caputxins ha acollit un acte commemoratiu per inaugurar aquesta nova senyalització dels espais de memòria. Una cita a la qual hi han assistit també familiars de persones que no s’havien pogut localitzar un cop mortes o desaparegudes durant la guerra. Precisament, aquestes famílies han celebrat la tasca d’investigació i també aquest acte en favor de la memòria.

Josep Serra, familiar d’un soldat desaparegut: Jo vinc de Piera perquè el meu tiet, o oncle, que era aquell temps, va morir amb la guerra i va morir aquí a Mataró, a l’hospital, i va agafar unes febres, segons van trobar... Han acabat apuntant allà que havia mort de febres tifoides, tifus, glucosúria, però no sabien on te l’havien enterrat i estava enterrat. No sabien res i vam buscar, i d’ençà de llavors els fills, avui que ens han explicat tot això, no sabíem res.

Esther Serra, familiar d’un soldat desaparegut: Des de petita que deien això, que havia desaparegut i que ningú sabia on era, que els seus pares havien vingut a buscar-lo també, mai l’havien trobat i ara això, fa quinze dies, quan vam rebre aquest correu, va ser molt bonic i molt emocionant.

Amb les senyalitzacions també s’ha identificat el monòlit del mossèn Josep Samsó, concretament el punt on es va assassinar el rector de Santa Maria, i també l’indret on hi ha dipositades les despulles de Joan Peiró. L’acte d’inauguració d’aquesta senyalització ha comptat amb un recital poètic acompanyat de música.