Descobreix la varietat de cirera única al Maresme i amenaçada pel canvi climàtic   

La cirera d’en Roca és una varietat de fruita única i exclusiva d’Arenys de Munt. És una fruita d’un vermell intens, carn molt dura i gust agredolç que es cultiva només en aquest municipi del Maresme i que es cull al juny: la seva temporada alta. Gràcies a aquests trets característics, la cirera d’en Roca forma part de l’essència d’Arenys de Munt, on va arribar-hi ja fa dos segles. Però, tot i així, cada vegada hi ha menys productors que es dediquin a cultivar-la. El problema – apunten – és el cost de la producció, molt condicionat pel canvi climàtic.

Juli Arnau, productor de cireres d’en Roca: La cirera d’en Roca és una cirera dura, que va molt bé per transportar-la. Té un gust agredolç, és a dir, una mica d’agror amb una dolçor. I això agrada molt. Però és una cirera que s’està perdent: cada cop som menys els productors que en hi dediquem.

En Juli Arnau és un productor de cirera d’en Roca amb més de 25 anys d’experiència que està patint aquests efectes meteorològics. Si tot va bé, calcula que aquest any podrà collir una mitja tona de cireres d’en Roca. Les pluges d’aquest hivern han estat molt bones per als cirerers que té a Arenys de Munt, assegura. No obstant això, apunta que la collita d’aquest estiu serà inferior en comparació amb la d’anys enrere. I tot pel clima: abans tenia 200 cirerers més a la finca i la collita, per tant, era el doble.

Juli Arnau, productor de cireres d’en Roca: El que fa perdre la cirera d’en Roca – i totes les varietats – és el canvi de temps. Abans a l’hivern, feia fred i plovia. En canvi, ara no plou tant i fa molta calor fora de temps. I, si no plou, els arbres no agafen la saó que han d’agafar la terra. Per la sequera dels últims anys, he hagut tallar més de 200 arbres. Això sí: he tingut llenya tot l’hivern.

L’altra amenaça que fa patir als productors és la pluja. Que plogui és bo per als cirerers abans de donar els fruits. El problema és si ho fa fort quan ja estan plens de cireres, fins i tot si són d’en Roca, que són més dures.

Juli Arnau, productor de cireres d’en Roca: La pluja ha estat molt beneficiosa. Però, si la fruita és madura, la puja no va bé, perquè l’obre i s’hi queda, com si fos en una cassoleta. I això a que a la cirera d’en Roca li costa més.

La teoria més acceptada sobre l’origen de les cireres d’en Roca ens remunta al segle XIX. Es diu que dos germans d’Arenys de Munt, minaires i de cognom Roca, van portar al municipi des de l’Empordà les llavors d’unes cireres que hi havien tastat i que eren molt bones. Les van plantar a Arenys de Munt i a partir d’aquí no hi ha hagut cap altra localitat amb l’exclusivitat de la cirera.

El misteri que envolta l’arribada de les cireres d’en Roca a Arenys de Munt encara les fa més especials. Però per a alguns productors és un problema afegit, sobretot a l’hora de protegir-les d’algunes plagues, ja que de vegades han emprat pesticides que, després han vist que els hi eren perjudicials.

Precisament, per commemorar l’arribada de les cireres d’en Roca a Arenys de Munt, ja fa dos segles, l’Ajuntament va impulsar l’any 2000 una fira especialitzada entre els mesos de juny i juliol que incloïen fins i tot unes jornades gastronòmiques. Però la sequera dels últims anys va posar punt final a la celebració. L’última edició de la fira del a Cirera d’en Roca va ser el 2022.