De Can Fàbregas a la Torre Barceló: la llista de maldecaps de David Bote

Tres anys de mandat donen per a molt, i per al govern de David Bote no tot ha estat precisament un camí de roses. Més enllà de la gestió del dia a dia, l’executiu local ha hagut de lidiar amb una sèrie de conflictes que han marcat el debat polític i ciutadà. Alguns eren imprevistos. D'altres, no. I uns quants, directament recurrents. Carpetes que mai es tanquen del tot i que tornen a treure el nas per fer la guitza.

Aquestes són els principals maldecaps que han posat a prova el govern de Mataró durant aquests tres anys de mandat.

El serial interminable d’El Corte Inglés

​És el clàssic que mai falta, el cas que cap govern ha acabat de resoldre. Després d’anys de paràlisi, el febrer de 2024 el serial va viure un gir de guió. El gegant comercial presentava una demanda per recuperar els 24 milions d’euros invertits en els terrenys de Can Fàbregas. Per si no n'hi hagués prou, la justícia va ordenat a l’Ajuntament reconstruir l’antiga fàbrica desmuntada peça a peça. Un doble revés que ha posat contra les cordes l’alcalde en aquest litigi.

L'ombra d'Antifrau

​L'entrada de l'Oficina Antifrau de Catalunya al consistori per investigar presumptes contractacions irregulars va marcar un dels moments més crítics del mandat en termes polítics i institucionals. Tot i que el seu recorregut judicial ha estat limitat, el dany reputacional és evident i ha esdevingut un regal perquè part de l’oposició ataqui la gestió del govern municipal.

Contenidors desbordats i falta de neteja

La imatge de contenidors plens a vessar i piles de bosses fora dels espais habilitats ha omplert les xarxes socials en repetides ocasions i ha generat una de les queixes veïnals més constants. L'Ajuntament ha reconegut el problema i ha aplicat plans de xoc per abordar-lo. La solució estructural hauria d'arribar amb el nou contracte de neteja i recollida de residus, que preveu una inversió de 160 milions d'euros per als propers vuit anys.

Els busos interurbans, al límit pel caos de Rodalies

Quan Rodalies va entrar en una de les seves crisis més greus, milers d'usuaris van buscar l’alternativa en els autobusos interurbans. El problema és que el servei ja operava al límit de la seva capacitat. Les línies que connecten Mataró amb Barcelona van quedar col·lapsades, amb esperes interminables i combois saturats. Una crisi que, tècnicament, no és competència directa de l'Ajuntament, però que també li ha esquitxat.

La revolta de Cerdanyola

Van ser 7 dies seguits d’aldarulls difícils d’oblidar. La crema de contenidors, els enfrontaments directes amb la policia i fins a nou detencions, cinc de les quals eren menors, no van ser fets aïllats ni espontanis, sinó l'esclat d'un malestar profund, acumulat durant anys en un dels barris amb més necessitats de la ciutat. Va ser el moment en què la crisi de seguretat i convivència va saltar de les xarxes socials al carrer.

​El desallotjament del càmping Il·legal

​L’operació va destapar el greu problema de l'habitatge i la precarietat, però també el d’un negoci molt lucratiu de dos germans que gestionaven l’espai i rellogaven les parcel·les a persones vulnerables. L’assentament il·legal, ubicat en un espai protegit, es va buidar per l’elevat risc d’incendi, però el cas encara no s’ha tancat del tot. La propietat, la Immobiliària Mar SLU (antigament La Llave de Oro), continua pendent de restaurar la zona al seu estat original.

​La crisi d'I3

​La retallada de línies d’I3 s'ha viscut com un atac directe a l’escola pública de la ciutat. Mentre la comunitat educativa lluita per ràtios més baixes i més recursos, la decisió d’eliminar grups per la baixada de la natalitat s’ha criticat com una falta de planificació de l’oferta no només del Departament d’Educació sinó també del mateix Ajuntament.

​La segona comissaria dels Mossos d’Esquadra

​La polèmica per la segona comissaria dels Mossos d'Esquadra ha estat un estira-i-arronsa constant entre la Generalitat i l'Ajuntament. Malgrat la insistència local, el Departament d’Interior ha descartat el projecte després de mesos d’ambigüitats per prioritzar l’ampliació de la seu actual, una decisió que deixa en l’aire una de les grans promeses del PSC en matèria de seguretat.

​El declivi dels equipaments municipals

​Quan els edificis públics comencen a fallar, la percepció ciutadana sobre la gestió municipal s'erosiona. El tancament de l'escola bressol Les Figueretes per problemes estructurals, el de l’edifici d’infantil de Rocafonda, la clausura de la Piscina Municipal o les goteres cròniques al pavelló Teresa Maria Roca han posat en dubte l'estat del manteniment dels edificis públics de la ciutat.

Ca la Madrona

​La troballa d'una necròpolis romana i medieval amb més de 180 individus, i posteriorment de restes prehistòriques, a Ca la Madrona han posat en escac el projecte estrella del Parc Circular de Mataró i el Maresme. Malgrat la forta oposició de col·lectius que demanaven preservar les restes in situ, les obres de la primera fase del parc han tirat endavant. Això sí, amb un retard de 4 anys, un sobrecost de 5 milions d’euros i la pèrdua pel camí de 6 dels 11 milions d’euros que s’havien acumulat en subvencions.

​La Torre Barceló

​Tot i ser un projecte privat, l'Ajuntament ha estat al centre de les crítiques per permetre la construcció d’un gratacel, el més alt de Mataró i el Maresme, que molts consideren desproporcionat per a la façana marítima. La polèmica es va encendre encara més després que se sabés que els 192 habitatges de la torre serien de compra i no de lloguer com s’havia anunciat inicialment.

L'himne d'Espanya a la Processió General

​El conflicte més "sorollós" va arribar aquesta passada Setmana Santa. La interpretació de l’himne d’Espanya, fins a tres vegades, durant la Processó General va encendre els ànims entre els defensors de la tradició i els que consideren que es tracta d’una politització innecessària d’un acte religiós.