Com arriben les Marxes Reials a les processons ?
Com arriben les Marxes Reials a les processons ?
Els passos monàrquics els instaura Carles III el segle XVIII. Més tard, el 1936, el franquisme els imposa. Els experts asseguren que, amb tota l’oferta musical litúrgica existent, no cal apostar per temes amb tanta càrrega política.
Els passos monàrquics els instaura Carles III el segle XVIII. Més tard, el 1936, el franquisme els imposa. Els experts asseguren que, amb tota l’oferta musical litúrgica existent, no cal apostar per temes amb tanta càrrega política.
per Oriol Debat| Compartir
Amb la polèmica generada per la interpretació de la Marxa Reial, l’himne d’Espanya, en la Processó General de la Setmana Santa de Mataró, els historiadors dibuixen la cronologia que ha fet que aquestes marxes monàrquiques sonin en processons religioses a Catalunya. Experts en la matèria com el director de l'Arxiu comarcal, Alexis Serrano, i Xavier Alarcón, autor del llibre “Història de La Setmana Santa”, coincideixen que, amb l’àmplia oferta musical que hi ha de caràcter religiós, s’hagi de tocar temes d’origen profà.
Xavier Alarcón, autor Història de la Setmana Santa: Tot plegat porta a pensar en una reflexió del filòsof Miguel de Unamuno va escriure l’any 1918 que parlava d’utilitzar peces profanes en actes religiosos. Unamuno va afirmar que La Marcha Real al final nos deja fríos, ja que la gent està més temps reflexionant sobre per què sona aquella música que no pas en l’aspecte religiós.
Alexis Serrano, historiador: Sobta pensar que, amb el riquíssim patrimoni musical litúrgic i religiós que té la Santa Mare Església, s’hagi de fer ús d’aquesta música que ja se sap que aixecarà polseguera.
La Marxa Reial passa a formar part de les processons al segle XVIII amb la monarquia borbònica
Coneguda com a Marcha Granadera, la Marxa Reial neix com a un pas militar el segle XVIII. Va ser documentada el 1761 per a actes de la monarquia borbònica i permesa durant el regnat de Carles III. Fins aleshores pràcticament totes les processons eren en silenci. I com assenyala l’historiador Alexis Serrano, la música en processons té les arrels inicials de l’etapa musulmana a la península Ibèrica.
Alexis Serrano, historiador: Té l'origen en unes musicacions, diguem-ho així, d'origen musulmà, de l'època de la dominació musulmana de la península Ibèrica. Al segle XVIII, l'exèrcit espanyol, en l'època de Carles III, feia servir la Marxa Reial per honorar el monarca. Aquesta marxa, per això es deia la Marxa Granadera, perquè la toquen els granaders.
Xavier Alarcón, autor Història de La Setmana Santa: Hi ha tota una reflexió teològica que considera un simplisme barrejar la reialesa i religió. Crist és una reialesa universal i social, que ja neix amb el mateix evangeli. És a dir, no podria mai limitar-se amb un himne nacional d'un sol país, no tindria sentit.
Fa 150 anys, la Setmana Santa agafa força en territoris com Andalusia o la costa de Llevant. És llavors quan tornen les marxes reials en processons, sobretot pel context de conflicte latent entre republicans i monàrquics.
El franquisme obliga a tocar l'himne d'Espanya a les processons
El 29 d’agost de 1936, el franquisme imposa amb un decret la interpretació obligatòria l’himne monàrquic al final de les processons. Una norma que, avui en dia, encara no ha estat derogada. En una època en què s’unificava la imatge d’estat i església, el franquisme assimila la figura de la Mare de Déu com a una figura reial.
| Compartir
