Cabrera de Mar torna a ser Ilturo durant 48 hores

Recrear el passat és la millor manera d’entendre’l. Fa molts anys que Cabrera de Mar aplica aquesta premissa i, durant un cap de setmana, es transporta a l’època iberoromana a través de reconstruccions històriques, activitats per a tota la família o tastos gastronòmics que permeten a la ciutadania descobrir com vivien els seus avantpassats.

Laura Martínez, técnica de Turisme de Cabrera de Mar: Durant dos dies Cabrera de Mar es converteix en l’antiga Ilturo iberoromana. I aquest any el tema del festival són les religions, els rituals religiosos.

En aquesta edició el festival posa l’accent en els rituals quotidians que regien les vides dels ibers i els romans que van viure en aquesta zona. En aquella època el dia a dia no era fàcil. L’esperança de vida era de 35 anys, edat a la qual només hi arribaven una de cada tres persones. Tot i així els interessos i les preocupacions no distaven gaire de les actuals. Aquells habitants també es preguntaven com seria el seu futur, dubtaven què podien comprar o reflexionaven sobre com es vestien per a cada ocasió. La religió, però, era present en cada detall.

Ángel Portillo, divulgador de la història de Roma i membre del Grup de recreació Barcino Oriens: Jo tinc una frase que és ‘Roma és la religió i la religió és Roma’, i això ho podem aplicar al món iber. Tot el que succeïa a la vida de les persones tenia relació amb els déus. No hi havia res que no tingués relació amb la religió: el naixement, les primeres paraules, els primers passos, la fortalesa dels ossos, que els infants anessin sols o tornessin a casa... Absolutament tot.

El grup Barcino Oriens ha recreat a la plaça de la Fàbrica diversos combats de legionaris i gladiadors tot fent èmfasi en la relació que mantenien amb el món civil i la política, així com en els seus rituals.

Uns metres més enllà, una de les novetats del Reviu Ilturo: la Mostra de Museus i d’Artesans. Diversos equipaments i entitats del territori han apropat l’estil de vida d’aquella època i han replicat tècniques romanes, iberes, púniques i fenícies com ara la producció d’amulets de vidre.

Toni Gayà, mestre artesà del vidre: Les peces que estic fent representaven els ulls dels déus protectors; eren amulets. També servien com a distinció social. Eren tan valuosos per a la gent que els portava, i creien tant en el poder d’aquests amulets, que es feien enterrar amb ells per estar protegits després de la mort.

Com a bon ritual, tampoc hi ha faltat la gastronomia. Entre els tastos destaca l’activitat ‘D’Ibèria a Hispània’, un recorregut pels hàbits alimentaris dels ibers i els romans a càrrec d’un grup d’investigadors de la Universitat de Cadis que està especialitzat en reproduir els seus vins i menjars. Fa temps que investiguen, fan publicacions científiques i activitats de divulgació per demostrar que en el món antic hi havia una tecnologia alimentària molt més avançada del que ens imaginem. Saben quins eren els aliments més habituals a les taules de l’època?

Manuel León, director científic d’Arqueogastronomia: En el món ibèric tenim farines, com per exemple la de guixes, també l’ús de greixos, la conservació de carns embotides en greix i altres aliments. També tenim el pulmentum, la puls púnica, que era una mena de blat molturat, bullit i picat. I també hi ha el pa líquid, que era la cervesa, que més que una beguda social, com avui dia, era un aliment força nutritiu i més segur que d’altres perquè es generava una certa fermentació d'alcohol. Ens hem d’imaginar una cervesa densa, quasi sòlida i amb un alt nivell nutricional. I al món romà l’alimentació era molt semblant en les classes més populars. També menjaven peix i carn salats.

Les visites guiades també són un clàssic del Reviu Ilturo. Cabrera de Mar compta amb jaciments romans de molta importància i en bon estat de conservació. Les termes romanes, una de les més antigues de la Península Ibèrica; els Forns de Ca l’Arnau on es feien les àmfores per transportar el vi; o el temple rural de Can Modolell són algunes de les parades obligades per completar aquest viatge al passat.