logo
Esports Mataró

Antonio Campoy, un lluitador entre dues cordes: la guitarra i el ring

El mataroní és campió mundial de kickboxing i un apassionat del flamenc

per Malena Bertran| Compartir


Antonio Campoy Pozo va aconseguir, el 26 de juliol, el títol de Campió Mundial de kickboxing de 64,5 kg. Un campionat en majúscules que s'uneix a una àmplia diversitat de guardons, com el títol de Campió de Catalunya professional de kick-boxing, el de Campió d'Europa de K1 i el de dues vegades Campió d'Espanya professional de kickboxing. Amb tan sols quatre anys va començar les seves classes de taekwondo, la qual cosa el va portar a aficionar-se a la boxa i, posteriorment, a provar una sessió de kickboxing que li va descobrir un gran futur.

 

Antonio Campoy Pozo, campió mundial de kickboxing, ens explica la seva trajectòria d’ençà que va començar en aquest món de l’esport individual: vaig començar a l'edat de 4 anys a practicar taekwondo i després sobre els 16-17 anys em vaig passar al kick-boxing. Fins ara mateix que tinc 35 anys i bo, ostento dos títols de Catalunya, dos títols d'Espanya, dos europeus, un mediterrani i un mundial.

 

ANTONIO AMB CITURO DE CAMPIÓ.jpg
Antonio Campoy amb el cinturó de campió mundial

 

Actualment, Antonio compagina la competició amb la seva feina com a entrenador. És fundador de dos gimnasos a Mataró: Team Antonio Campoy i Antonio Campoy SL, on entrenen més de 200 persones entre infants i adults. No tot ha estat fàcil. Ha patit lesions i derrotes, però sempre s’ha aixecat. Per ell, el kickboxing és una escola de vida. La disciplina, el respecte i la humilitat són els valors que més destaca de la seva trajectòria.

A part de lluitador, Campoy també és pare de tres fills i amant del flamenc. Tant, que el seu sobrenom en el ring és “El Flamenco”, un sobrenom que va néixer per casualitat i que avui ja forma part de la seva identitat.

 

Antonio Campoy Pozo, campió mundial de kickboxing: Això va ser a Lió, a França. Em recordo que el speaker de l'esdeveniment em va comentar que havia d'emplenar-lo del nickname, que és el sobrenom de guerra que molts peleadores tenen. I jo li vaig dir que no, que jo era Antonio Campoy a seques, que no tenia nickname. I llavors ell em va dir que no era possible. I bo, em va fer una pregunta que em va agradar. I diu, què és el que més t'apassiona en el món? Llavors jo li vaig dir, perquè el que més m'agrada és el flamenc. I em va dir, bé, perquè tu seràs el flamenc. I justament aquest dia sortia amb el flamenc, perquè és la sortida al racó del ring. Amb totes les sortides que faig per a la lluita, em poso la música, el flamenc. Aquest dia va donar la casualitat que també me'l vaig posar i fins al dia d'avui, doncs el flamenc ja.

 

ANTONIO LLUITANT.jpg
Antonio Campoy lluitant per ser el campió mundial de kickboxing de 64,5 kg

 

Les dificultats que hi ha en aquest esport són diverses, sobretot en la preparació per a les grans competicions, on el cos i la ment han d’estar al límit.

 

Antonio Campoy Pozo, campió mundial de kickboxing: Normalment fem una preparació de vuit setmanes, uns dos mesos. I com t'he comentat, planifiquem els dies, en cada dia fem un tipus d'entreno. I bé, mancant una semaneta és més o menys quan hem d'ajustar el pes, depenent la categoria que competim. I res, complim el pes el dia del combat i després doncs a rehidratar-nos, a menjar bé i tot en mans d'un nutricionista que ens ho porta. Fins al dia del combat, per intentar donar el major espectacle i guanyar el combat.

 

Amb una mirada humil i un esperit de lluita, Antonio Campoy continua escrivint una història de superació dins i fora del ring. L’Ajuntament de Mataró l’ha reconegut pel seu mèrit esportiu i per portar el nom de la ciutat arreu del món.

 

Un KO que replanteja el seu futur

Aquesta, però, no és la seva millor setmana per un dels esportistes mataronins més destacats. Tot i tractar-se d'un dels millors esportistes de l'especialitat, aquest cap de setmana ha perdut per ko el duel contra l'argentí Tomás Aguirre, en un combat explosiu. El mateix Campoy, a les seves Xarxes Socials, expressa que el de diumenge " va ser un ko molt bonic per l'esport, però molt lleig per ell". Agraeix la gent que li ha fet costat durant les hores posteriors a la cita i que el millor trofeu que pot obtenir és el respecte i l'estima de la gent". El text acaba anunciant una aturada i una època de descans, pel seu cos i per la família".

| Compartir

Aquest portal web utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari. En utilitzar-lo, accepteu totes les cookies d'acord amb la nostra política de cookies.