Alícia Romero: “No deixem perdre l’oportunitat de finançar millor l’estat del benestar”
Alícia Romero: “No deixem perdre l’oportunitat de finançar millor l’estat del benestar”
La consellera d’Economia i Finances defensa a Mataró el nou model de finançament, que portaria 4.700 milions d’euros a Catalunya que es destinarien a salut, educació i drets socials
La consellera d’Economia i Finances defensa a Mataró el nou model de finançament, que portaria 4.700 milions d’euros a Catalunya que es destinarien a salut, educació i drets socials
per Laura Cera| Compartir
Arran de l’acord de fa tres setmanes entre el govern espanyol i ERC, la Federació del PSC del Maresme ha organitzat un acte Centre de Congressos del TecnoCampus per exposar les claus del nou model de finançament autonòmic. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i l’alcalde i primer secretari de la Federació, David Bote, han explicat quin impacte tindrien en els municipis els prop de 4.700 milions d’euros addicionals que rebria Catalunya el 2027. Uns diners que es destinarien a finançar competències homogènies, és a dir, serveis públics dels àmbits de la salut, l’educació i els drets socials.
Ara bé, perquè aquesta injecció sigui una realitat, abans haurà de passar el filtre del Congrés dels Diputats, on socialistes i republicans no sumen prou majoria i, per tant, hauran de convèncer altres partits.
Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances: Jo convido a tots aquells partits que en aquests moments tenen dubtes, com per exemple Junts per Catalunya, a estudiar el text, al fons de la qüestió i pugui millorar-lo a través de les esmenes. Però que no deixem perdre aquesta finestra d’oportunitat d’un nou model de finançament que necessitem, que aporta 4.700 milions a Catalunya i que ens permetrà finançar millor les competències en salut, educació i drets socials; aquest estat del benestar que és tan important.
David Bote, alcalde de Mataró i primer secretari de la Federació del PSC del Maresme: Aquests milions que vindrien de més servirien per finançar competències que l’estat té delegades a les comunitats autònomes com, per exemple, la llei de la dependència, en la qual cooperem amb el govern de la Generalitat. També per finançar millor recursos com el servei d’atenció domiciliària, l’aportació que fan els ajuntaments. Per tant, no només és una millora dels serveis públics sinó que, com que la Generalitat ha externalitzat part d’aquests serveis, els ajuntaments també ens en podríem beneficiar.
Just abans de l’acte, Alícia Romero s’ha pronunciat als micròfons de tvmataró sobre la crisi de Rodalies d’aquesta última setmana. A banda d’afegir-se al suport als ferits de l’accident de Gelida i al condol als familiars del jove maquinista que hi va morir, la consellera ha parlat d’una “setmana complicada” i ha explicat que ha estat una crisi complexa de gestionar perquè el Govern depenia de tercers actors. En aquest sentit, ha agraït que des de dissabte el secretari d’Estat de Transports s’hagi instal·lat a Catalunya i hagi pogut seguir de ben a prop “les deficiències”. Romero considera que la xarxa de Rodalies arrossega “una gran desinversió i una manca de cura” i reclama que es prioritzi.
Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances: És una crisi que ha aparegut i que estava latent. Al Maresme ho sabem molt bé, perquè tenim l’R1, Rodalies és una xarxa deficitària pel que fa a les inversions. Venim d’una desinversió des de fa molts anys, amb unes operadores, Adif i Renfe, que no depenen del Govern de la Generalitat. És a dir, som els titulars del servei, però no tenim capacitat per gestionar ni Adif ni Renfe. En aquesta crisi ha quedat palès que cal que hi hagi molta més proximitat entre aquests dos instruments, el de les infraestructures i el de la gestió. I hem de seguir treballant, primer, per més inversió, per això hem presentat el Pla de Rodalies fins al 2030. També per millorar els trens i incorporar-ne de nous. Vam fer un encàrrec, fa uns anys, i arribaran aquest 2026. I, finalment, hem de millorar la gestió. Per això hem creat l’empresa mixta Rodalies, entre Estat i Generalitat, perquè la gestió s’apropi a Catalunya.
| Compartir




