Agnès Marquès: “M'interessava escriure sobre el desig de venjança”

La periodista i escriptora Agnès Marquès, guanyadora del Premi Ramon Llull, parla a l’Entrevista de la seva novel·la ‘La segona vida de Ginebra Vern’. Explica que volia escriure sobre el desig de venjança i es va topar amb article que es va fer viral sobre l’anunci en un diari d’un petit poble de Texas on una dona felicitava el seu marit i la seva amant perquè estaven esperant un fill. La novel·la narra la recerca d’una periodista catalana per conèixer els protagonistes de l’anunci i les seves motivacions. Ginebra, la periodista, viatja fins aquest poble de Texas, com també ho ha fet Agnès Marquès per documentar-se. A l’espai l’Entrevista, Marquès també recorda els seus inicis radiofònics, quan, amb 16 ó 17 anys, participava en un programa de Ràdio Llavaneres.

AGNÈS MARQUÈS, periodista i escriptora

LA HISTÒRIA DEL LLIBRE

M’interessava escriure sobre el desig de venjança. I arribo a aquest anunci a través d'un article a pescaclics: Brutal venjança d'una dona a Texas amb el seu home i la seva amant. Clar, aleshores m'hi vaig fixar. Hi havia moltíssims comentaris. La immensa majoria, es posicionaven a favor de la dona que havia fet l'anunci. Jo vaig pensar en els altres dos personatges, també; com es devien sentir.

GINEBRA, LA PERIODISTA DEL LLIBRE

Tots, en algun moment, tenim la vida dels altres a les nostres mans. I el que es planteja la Ginebra des del periodisme, perquè és un lloc molt natural des d'on explicar històries, és amb quin grau de coneixement i d'honestedat l’explica. Ella, com que es veu una mica forçada per aquesta situació de precarietat a escriure l'article pescaclics, queda remoguda. I no sabem per quina mena de força interior, i des d’un malestar professional, comença a investigar la història fins al punt que viatja a Texas perseguint els personatges.

INICIS A RÀDIO LLAVANERES

Amb 16 ó 17 anys ja tenia el cuquet de la ràdio. Jo venia a passar als estius. I vaig conèixer el que ara és l'alcalde de Llavaneres, l'Àlex Neira. Són aquests anys que vas amb un grup d'amics, amb les motos amunt i avall per Caldetes, Sant Vicenç de Montalt i Llavaneres. Ell sabia que jo volia estudiar periodisme, i em va introduir en un grup amb el Sandro Rodríguez i el Dani Tàpias, que va morir al cap de molt poquet en un accident aquí, a la Ronda de Mataró. I bé, feiem un programa els dissabtes de 3 a quant durés. I aquí jo m'encarregava de fer un resum de les notícies de la setmana. I allà es feia tertúlia... No sé si ens escoltava algú, però aquest va ser ben bé l'inici i ens ho passàvem molt bé.