La primera planta de l’Ajuntament de Mataró acull una de les col·leccions de retrats més solemnes de la ciutat: la Galeria de Mataronins Il·lustres. Polítics, científics, religiosos i intel·lectuals que, pels seus mèrits, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria oficial. Tanmateix, fer un recorregut per les seves parets és fer-ho per una història escrita exclusivament en masculí.

Aquesta hegemonia té els dies comptats després que l’alcalde, David Bote, anunciés la proposta d’incorporar-hi l’escriptora Care Santos. La mataronina, una de les autores més guardonades i llegides de la literatura actual, no només hi aportaria el seu llegat literari, sinó que es convertiria en la primera dona a formar part d’aquesta llista de personalitats.

Segons el Reglament d'Honors i Distincions, formar part de la Galeria de Mataronins Il·lustres no és un gest menor. Es tracta del reconeixement més important que s’atorga, només per darrere del títol de Fill Predilecte (per a nascuts a Mataró) i Fill Adoptiu (per a persones foranes).

El precedent de Consol Nogueras

La candidatura de Care Santos, però, no és el primer intent d’incloure una dona en aquest selecte grup. Consol Nogueras, la primera regidora de la història de l'Ajuntament (escollida el 1934 per Esquerra Republicana), també va estar a punt d'ingressar-hi. La proposta, finalment, es va descartar l'any 2019 pel fet d'haver nascut a Argentona. En lloc d'això, se li va concedir el títol de Filla Adoptiva de la ciutat. 

Els 14 prohoms de Mataró

Des de la seva fundació, l’any 1920, la galeria ha anat sumant noms fins a arribar als 14 actuals. L’última vegada que es va obrir a un nou membre va ser fa 12 anys, amb la incorporació de l’arqueòleg Marià Ribas. Aquesta és la llista completa:

Francesc de Paula Mas i Oliver (1860-1920). Ordenat sacerdot a l’any 1884, es va dedicar a donar embranzida al desenvolupament de la Congregació Mariana, a la Congregació Catequística i a les associacions de caràcter pietós. També va ser nomenat canonge magistral de Barcelona i bisbe de Girona. 

Melcior de Palau i Català (1842-1910). Enginyer i literat. Va elaborar conjuntament amb Emili Cabañes, el Pla de l’Eixample de Mataró. En el camp literari va traduir l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida al castellà i va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola. 

Terenci Thos i Codina (1841-1903). Advocat, escriptor i polític. Doctorat en Dret i format en Filosofia i Lletres. Impulsor de la creació de l’Escola d’Arts i Oficis, el Museu de Mataró i l’Associació Artístico-Arqueològica de Mataró. Impulsor també de la Renaixença i els Jocs Florals.

Miquel Biada i Bunyol (1789-1848). Armador i empresari. Indià enriquit a Amèrica va tornar a Catalunya i va dur a terme amb suport econòmic londinenc el seu projecte d’establir la primera línia de tren a la península entre la ciutat de Mataró i Barcelona.

Damià Campeny i Estrany (1771-1855). Escultor d’estil neoclàssic. Es va formar en el taller de Salvador Gurri, a la Llotja de Barcelona i a Roma, on hi va anar becat. Professor i director de l’Escola de la Llotja de Barcelona, el monarca Ferran VII el va nomenar escultor de la seva Cort.

Tomàs Viñas i Sala (1864-1929). Arxiver i cronista de l’Ordre de Calassanç a Roma. Religiós que va exercir la docència en diferents col·legis escolapis de Catalunya. Autor d’obra lírica, va traduir al llatí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. 

Francesc Dorda i Germí (1641-1716). L’any 1682 va entrar com a monjo i capitular al Reial Monestir de Poblet on va iniciar els seus estudis de Filosofia i Teologia per la futura ordenació sacerdotal. Nomenat Abat de Poblet i bisbe de Solsona. Fidel a l’arxiduc Carles d’Àustria va ser Tresorer General de les rendes reials.

Antoni Puig Blanch (1775-1840). Literat i polític liberal. Va passar una llarga temporada a Castella durant el regnat de Carles IV, i va ser nomenat catedràtic de la Universitat d’Alcalà d’Henares. Durant el trienni liberal va ser diputat a Corts.

Manuel de Bofarull de Palau (1851-1929). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctorat en Dret. Va desenvolupar les funcions notarials i les d’advocat, adquirint gran prestigi jurídic a Madrid i Barcelona. En memòria seva es va fundar el Premi Bofarull de Filosofia i Història. Va fundar el Centre Català a Madrid.

Josep García Oliver (1834-1883). Fundador de l’Ateneo Mataronés i la Biblioteca Popular. També va ser un dels fundadors de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad, que posteriorment va ser Caixa Laietana. Va ser alcalde durant dos mandats pel partit liberal-monàrquic i va ser elegit diputat a les Corts. 

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), Arquitecte, polític, arqueòleg i historiador de l’art. És el mataroní amb més projecció internacional. L’empremta de la seva primera obra arquitectònica es troba a Mataró i Argentona. Va ser arquitecte municipal de Mataró i president de la Mancomunitat de Catalunya.

Antoni Comas i Pujol (1931-1981). Va destacar per una important i brillant trajectòria intel·lectual, científica, acadèmica i personal en pro de la recuperació i divulgació de la llengua i la cultura catalanes.

Pere Montserrat i Recoder (1918-2017). Científic de prestigi reconegut en la Botànica, l’Ecologia i l’Agronomia que va rebre nombroses distincions. Al 1955 va publicar “Collectanea Botanica”, que encara és avui un treball de referencia per als botànics que treballen en l’àmbit geogràfic del Maresme i de Catalunya.

Marià Ribas i Bertran (1902-1996). Arqueòleg, historiador I dibuixant català. Va participar a la restauració de Poblet. Va ser president fundador de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal i va participar en nombroses excavacions entre les quals destaquen el jaciment del poblat ibèric de Burriac i la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder.

Societat 29/04/2026 Mataró

14 homes i, aviat, una dona: la història de la Galeria dels Mataronins Il·lustres

L’Ajuntament custodia els retrats d’aquest grup de personalitats, fins ara exclusivament masculines, que s’obrirà a la presència de l’escriptora Care Santos

per Lluís Martínez| Compartir

---

La primera planta de l’Ajuntament de Mataró acull una de les col·leccions de retrats més solemnes de la ciutat: la Galeria de Mataronins Il·lustres. Polítics, científics, religiosos i intel·lectuals que, pels seus mèrits, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria oficial. Tanmateix, fer un recorregut per les seves parets és fer-ho per una història escrita exclusivament en masculí.

 

Aquesta hegemonia té els dies comptats després que l’alcalde, David Bote, anunciés la proposta d’incorporar-hi l’escriptora Care Santos. La mataronina, una de les autores més guardonades i llegides de la literatura actual, no només hi aportaria el seu llegat literari, sinó que es convertiria en la primera dona a formar part d’aquesta llista de personalitats.

 

Segons el Reglament d'Honors i Distincions, formar part de la Galeria de Mataronins Il·lustres no és un gest menor. Es tracta del reconeixement més important que s’atorga, només per darrere del títol de Fill Predilecte (per a nascuts a Mataró) i Fill Adoptiu (per a persones foranes).

 

El precedent de Consol Nogueras

 

La candidatura de Care Santos, però, no és el primer intent d’incloure una dona en aquest selecte grup. Consol Nogueras, la primera regidora de la història de l'Ajuntament (escollida el 1934 per Esquerra Republicana), també va estar a punt d'ingressar-hi. La proposta, finalment, es va descartar l'any 2019 pel fet d'haver nascut a Argentona. En lloc d'això, se li va concedir el títol de Filla Adoptiva de la ciutat. 

 

Els 14 prohoms de Mataró

 

Des de la seva fundació, l’any 1920, la galeria ha anat sumant noms fins a arribar als 14 actuals. L’última vegada que es va obrir a un nou membre va ser fa 12 anys, amb la incorporació de l’arqueòleg Marià Ribas. Aquesta és la llista completa:

 

 

Francesc de Paula Mas i Oliver (1860-1920). Ordenat sacerdot a l’any 1884, es va dedicar a donar embranzida al desenvolupament de la Congregació Mariana, a la Congregació Catequística i a les associacions de caràcter pietós. També va ser nomenat canonge magistral de Barcelona i bisbe de Girona. 

 

Melcior de Palau i Català (1842-1910). Enginyer i literat. Va elaborar conjuntament amb Emili Cabañes, el Pla de l’Eixample de Mataró. En el camp literari va traduir l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida al castellà i va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola. 

 

Terenci Thos i Codina (1841-1903). Advocat, escriptor i polític. Doctorat en Dret i format en Filosofia i Lletres. Impulsor de la creació de l’Escola d’Arts i Oficis, el Museu de Mataró i l’Associació Artístico-Arqueològica de Mataró. Impulsor també de la Renaixença i els Jocs Florals.

 

Miquel Biada i Bunyol (1789-1848). Armador i empresari. Indià enriquit a Amèrica va tornar a Catalunya i va dur a terme amb suport econòmic londinenc el seu projecte d’establir la primera línia de tren a la península entre la ciutat de Mataró i Barcelona.

 

 

Damià Campeny i Estrany (1771-1855). Escultor d’estil neoclàssic. Es va formar en el taller de Salvador Gurri, a la Llotja de Barcelona i a Roma, on hi va anar becat. Professor i director de l’Escola de la Llotja de Barcelona, el monarca Ferran VII el va nomenar escultor de la seva Cort.

 

Tomàs Viñas i Sala (1864-1929). Arxiver i cronista de l’Ordre de Calassanç a Roma. Religiós que va exercir la docència en diferents col·legis escolapis de Catalunya. Autor d’obra lírica, va traduir al llatí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. 

 

Francesc Dorda i Germí (1641-1716). L’any 1682 va entrar com a monjo i capitular al Reial Monestir de Poblet on va iniciar els seus estudis de Filosofia i Teologia per la futura ordenació sacerdotal. Nomenat Abat de Poblet i bisbe de Solsona. Fidel a l’arxiduc Carles d’Àustria va ser Tresorer General de les rendes reials.

 

Antoni Puig Blanch (1775-1840). Literat i polític liberal. Va passar una llarga temporada a Castella durant el regnat de Carles IV, i va ser nomenat catedràtic de la Universitat d’Alcalà d’Henares. Durant el trienni liberal va ser diputat a Corts.

 

 

Manuel de Bofarull de Palau (1851-1929). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctorat en Dret. Va desenvolupar les funcions notarials i les d’advocat, adquirint gran prestigi jurídic a Madrid i Barcelona. En memòria seva es va fundar el Premi Bofarull de Filosofia i Història. Va fundar el Centre Català a Madrid.

 

Josep García Oliver (1834-1883). Fundador de l’Ateneo Mataronés i la Biblioteca Popular. També va ser un dels fundadors de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad, que posteriorment va ser Caixa Laietana. Va ser alcalde durant dos mandats pel partit liberal-monàrquic i va ser elegit diputat a les Corts. 

 

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), Arquitecte, polític, arqueòleg i historiador de l’art. És el mataroní amb més projecció internacional. L’empremta de la seva primera obra arquitectònica es troba a Mataró i Argentona. Va ser arquitecte municipal de Mataró i president de la Mancomunitat de Catalunya.

 

Antoni Comas i Pujol (1931-1981). Va destacar per una important i brillant trajectòria intel·lectual, científica, acadèmica i personal en pro de la recuperació i divulgació de la llengua i la cultura catalanes.

 

 

Pere Montserrat i Recoder (1918-2017). Científic de prestigi reconegut en la Botànica, l’Ecologia i l’Agronomia que va rebre nombroses distincions. Al 1955 va publicar “Collectanea Botanica”, que encara és avui un treball de referencia per als botànics que treballen en l’àmbit geogràfic del Maresme i de Catalunya.

 

Marià Ribas i Bertran (1902-1996). Arqueòleg, historiador I dibuixant català. Va participar a la restauració de Poblet. Va ser president fundador de la Secció d’Història i Arqueologia del Museu Municipal i va participar en nombroses excavacions entre les quals destaquen el jaciment del poblat ibèric de Burriac i la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder.

 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por tvmataró (@tvmataro)

| Compartir