30 anys de l’acte més genuí del Sant Jordi a Mataró: La Fogonada
30 anys de l’acte més genuí del Sant Jordi a Mataró: La Fogonada
La representació de la llegenda a la mataronina ha evolucionat molt i, sobretot, s’ha massificat, en aquestes tres dècades
La representació de la llegenda a la mataronina ha evolucionat molt i, sobretot, s’ha massificat, en aquestes tres dècades
per Marta Gómez| Compartir
Amb la voluntat de fer de la figura del Drac de Mataró una mica més protagonista al calendari festiu de la ciutat, ara fa trenta anys tres membres de la colla, en Miquel Banchs, la Montse Pubill i en Jordi Vidal van idear la Fogonada.
Jordi Vidal, impulsor de la Fogonada: Va ser una prova pilot que ens va servir per adonar-nos que la música en directe no era una opció viable perquè es pogués sentir bé en tota la plaça. Si preguntes a qualsevol persona del públic quin va ser el primer any de la Fogonada tothom dirà el 97, perquè el 96, tot i que per nosaltres ja ho era, no se’n va adonar ningú.

El 1997 va ser quan va rebre per primera vegada el nom de “Fogonada” i els voltafocs a les places ja tenien la música composta per Jaume Punsola, llavors també membre del Drac. En el projecte inicial es contemplaven quatre voltafocs i no tres, com es fa ara. El quart havia de ser a la plaça de la Peixateria on s’invocaven les forces del mal i hi apareixien la Momerota, les Diablesses i el Drac. Tot allò ha canviat - de fet, la Momerota ni participa d’aquest acte- i un dels moments més emblemàtics és a la plaça gran, on de dia sovint hi ha terrasses de bar i parades de fruita i verdura, però la nit de Sant Jordi s’omple de llum, música i sobretot espurnes amb el primer voltafoc.
El 2003, l’acte encara va evolucionar més i s’hi va voler representar la llegenda de Sant Jordi amb un narrador i uns personatges.
Montse Pubill, impulsora de la Fogonada: Els inicis eren amb una gravació que es posava a les places i s’acabava a la plaça de l’Ajuntament. Ha canviat molt al llarg dels anys, amb el relat i els vestuaris. El que no ha canviat és el cavall que continua sent viu.
L’entrada del cavaller Sant Jordi a cavall a la plaça de l’Ajuntament és, precisament, un moment icònic d’aquesta nit.
| Compartir




